Ho tenim a tocar. Dissabte passat ens vam enfrontar amb el combinat argentí i en vam sortir airosos. Per part nostre, van saltar al camp en Manel, en Pere, en David, la Núria i en Samu.

Ningú es va atrevir a discutir la “pole” al nostre metge. Es va a trobar amb un oponent molt bloquejador (sí, va tenir la barra de dir això!). L’estratègia del català va ser deixar molt similar a les dues partides: anar algun esquer perquè el rival concentrés els esforços intentant bloquejar, i mentrestant anar esgarrapant puntets per l’altra banda. Això sumat a agafar la davantera quant a granges, va donar una relativa tranquil·litat a en Samu, que es va imposar (102 a 88 i 118 a 112). Segueix així, Samu! (si t’ho penses una mica més potser tampoc passaria res).

La primera i única mala notícia va venir de part d’en Manel. Va sortir armat amb la destral a la mà (bé això potser no, però esperit de tocar els nassos segur) a la primera partida. La malastrugança va fer que l’argentí pogués anar recuperant els meeples compromesos, i va poder salvar una partida complicada (98 a 102). A la segona en Manel va fer “all in” a una peça grossa de ciutat, que l’hi hagués permès guanyar una ciutat gran i tancar monestir. No és que sigui boig, és que en quedaven tres! Doncs va passar allò que passa a vegades, i és que l’hi van sortir totes tres a l’argentí. Bona lluita però les llosetes no van acompanyar (90 a 116).

En Pere va fer una partida en mode zen. D’aquelles que tenen una part bona: tu fas tranquil·lament els teus punts, i una part dolenta: l’altre també. I quan passa això, normalment un en fa més que l’altre. Una pista, no va ser en Pere (118 a 119). Ell mateix reconeixia que no havia estat la seva millor partida. A la mitja part va aprofitar per prendre’s un refresc d’una coneguda marca de Coca-cola, i va posar-se les piles, amb molta més agressivitat que a la primera. Va fer una bonica maniobra, aquella de fer cavar al contrincant la pròpia tomba: si vols recuperar el meeple que tant necessites, m’has d’ajuntar a la granja gran (89 a 77). Va arrossegar l’agressivitat fins al desempat. El rival, però, no s’estava de brocs i va provar un perillós bloqueig. En Pere el va poder salvar, i a partir d’aquí es va dedicar a controlar la partida (107 a 86).

En David també va començar amb certs problemes, amb una amenaça greu de bloqueig (quina por que fa quan només queda una fitxa que et salva!). David, feu molta ràbia aquests que quan passa això us surt sempre! L’intent del rival de robar la granja gran va ser en va, ja que els dos monestirs amb camí van venir a Catalunya (79 a 52). En cas d’haver-se unit, però, en David va comptar que s’hagués endut la partida amb un marcador molt més ajustat. A la segona partida en David va tornar a aconseguir un avantatge al marcador que pràcticament només era reversible a través de la granja gran. Un altre cop intent a la desesperada de l’argentí, que per sort només va poder-ne entrar un dels dos que havia llençat (101 a 86).

La Núria va començar tancant una ciutat de 10 punts, que li va donar molta tranquil·litat. Durant la partida es va dedicar a assegurar a través de monestirs i d’una granja que no era la més gran per no patir cap risc (95 a 75). A la segona partida es va girar la truita i va ser el rival qui va portar la batuta. Tot i així, les garrofes se les van jugar al camp, en què la Núria hi va llançar tres grangers però l’argentí n’hi va llançar quatre (67 a 97). La tercera partida va començar amb un aterridor 0 a 17. Aquesta vegada, però, la Núria va a aconseguir mantenir el cap ben fred. Molt bona i difícil batalla (sabeu quan a un l’hi surten les peces que vol l’altre i a l’altre l’hi surten les que vol un?). Al final va poder decantar la balança cap al seu costat (86 a 83). Bravo!

Dissabte ens enfrontarem a la vigent campiona: Japó. En joc les opcions de ser primers de grup (difícil però no impossible). En cas de derrota, tenim bones opcions de ser segons o tercers. Ja us n’anirem informant!