Un cop més Catalunya aconsegueix arribar als creuaments finals del campionat del món; s’ha fet molta feina per arribar fins aquí.
La comunitat catalana de Carcassonne es va organitzar ja fa uns anys per compartir la seva passió per aquest fantàstic joc, i aquesta empenta ha traspassat fronteres. De manera inesperada la nostra activitat i la de molts col·lectius es va veure aturada de manera presencial arran de la Covid-19 i tot un món en línia es va començar a obrir i a desenvolupar fins a límits inesperats.
Ens vam veure obligats a deixar de fer els nostres tornejos presencials marca de la casa, com “La Lliga “o el “Torneig per Parelles”, i vam posar totes les nostres forces en dinamitzar-nos de la millor manera que ens permetien les circumstàncies. Vam crear el Mundial i l’Europeu per equips en línia, els nostres classificatoris i torneigs “pandèmics”, i tot va anar creixent fins a arribar on som ara.
Formem part d’una comunitat internacional que mai fins ara havia estat tan connectada i vinculada en aquesta passió comuna. Hem fet amics i hem generat complicitats a llocs com Brasil, Mèxic, Estats Units, Japó, Romania o el Regne Unit; i això ens ha permès també competir i aprendre amb els millors jugadors i jugadores del món.
La selecció catalana mai ha repetit la totalitat dels seus components; això vol dir que campionat rere campionat Catalunya ha mantingut una base a la qual s’han incorporat noves cares. Aquestes rotacions, però no han fet disminuir el nivell de joc mostrat per la nostra selecció.
Al primer campionat del món vam quedar en sisena posició, quelcom que ja ens va semblar una fita. L’any passat vam arribar a ser semifinalistes, perdent contra el Japó per la mínima, i amb la quarta posició al sarró. Aquest any, amb més rotacions, hem arribat ja als quarts de final i l’equip està disposat a continuar lluitant dur.
Passi el que passi a la següent eliminatòria, estem molt contents de compartir aquesta passió en l’àmbit local i internacional; som conscients que els resultats no són el més important, ja que tal com venen poden marxar, però també ens hem de sentir orgullosos d’haver fet tot aquest camí.
Gràcies a totes.