Ja se sap, en aquest joc i en gairebé tots, algunes vegades es guanya, i d’altres es juga contra Japó. O es perd, que és gairebé el mateix (no sempre, ens podem sentir orgullosos d’aquesta gesta, encara que fos en un duel amistós).
Molt complicat el repte que se’ns plantejava aquest dissabte. Van defensar els nostres colors en Samu, en Dani, l’Enric, l’Óscar i en Joan Pol. Els nipons no tenien ganes de regalar res i van sortir amb un equip liderat per pinder_tron capaç de desmanegar qualsevol equip que se l’hi posi davant.
No cal que us digui qui va ser el primer d’acabar (se m’han acabat les idees de fer mini-variacions de la broma, i el mundial encara no s’ha acabat…). A la primera partida va tenir alguna possibilitat de col·laborar en el monòleg del rival, però no gaire més que això (67 a 95). La segona part va tenir més lluita, però el japonès va robar la lloseta que l’hi permetia tancar una ciutat que va resultar decisiva (76 a 90). Quan no volen sortir, no surten. Què hi farem!
L’Enric, sabent que sobre el paper el seu oponent era més fort, va decidir apostar per una estratègia conservadora. No va aconseguir el resultat esperat a la primera partida, en què l’oponent va aconseguir robar una ciutat poc abans del final (89 a 97), ni tampoc a la segona, en què hi va haver un joc molt més bloquejador (52 a 69).
Joan Pol s’ha trobat un rival d’aquells que els agrada ampliar les ciutats del rival per tal de complicar-ne el tancament. Ell ha hagut d’invertir llosetes per protecció, i a la primera partida va donar molt bon resultat (94 a 82). A la segona, en Joan Pol va rondar la sentència, però l’hi van faltar alguns puntets (82 a 85). La tercera va ser gairebé una rèplica de la primera, amb la diferència que el català va robar llosetes que l’hi van permetre protegir-se millor (100 a 68). Enhorabona, Joan Pol!
En Dani va jugar de tu a tu amb un rival duríssim, d’aquelles partides en què si un treu pit, l’altre n’intenta treure més. Com deia aquell proverbi xinès, en un país de meeples bloquejats, qui en té una a la mà és el rei. Potser no era cap proverbi, ni tampoc era xinès. Ni tansols es deia. El fet és que en Dani va sortir mal parat del joc de trompades (81 a 92). La segona partida començava amb el mateix panorama, però el santvicentí va aconseguir embolicar la troca i es va poder escapar pel canto d’un duro (101 a 99). L’estratègia ultrabloquejadora va tornar a ser fructífera pel japonès a la tercera partida (92 a 100). Va faltar poquet!
I el premi gros l’hi va tocar a l’Óscar. Va tenir a tocar la victòria a la primera (99 a 103), i encara més a prop a la segona (98 a 98). D’acord que el punt va anar cap a Japó, però no cada dia s’empata amb un dels millors jugadors del món; molt ben lluitat, Óscar!
Hem fet el que hem pogut contra el vigent campió (i ferm candidat a repetir). Ens espera una setmana de descans, i ens jugarem les garrofes contra el Perú (previsiblement ells només es jugaran unes quantes posicions a la part mitjana-baixa). En cas de passar ronda, els rivals que ens podem trobar a vuitens de final són Alemanya, Ucraïna, Xile o Lituània + Letònia. Uns fan por i els altres en fan una mica més. En fi, però tot això és fer volar coloms. De moment, aquesta setmana agafarem unes crispetes i veure com s’esventren els altres equips entre ells.