Segona victòria consecutiva de l’equip català al mundial. D’aquesta manera, fem un pas de gegant cap a la fase eliminatòria. En aquest cas, els valents van ser en Jordi, en Manel, la Carol, en Samu i l’Óscar.

En Jordi va començar tancant moltes ciutats petites. Seria molt bonic si el seu oponent no hagués estat fent el mateix. S’alçaven les dalles i les aixades; es veia a venir una guerra duríssima entre pagesos. Un descuit de l’hongarès va permetre que en Jordi entrés al camp gran un tercer granger que va resultar definitiu (111 a 97). La segona partida va començar de la mateixa manera: festival de punts en ciutats petites. El cabrilenc va aprofitar un moment de superioritat numèrica per atacar per primer cop la granja. Com que amb un no ho veia clar, hi va llançar el segon. I com que amb dos no ho veia clar, hi va llançar el tercer. I com que amb tres… és broma, amb tres en va tenir de sobres. El seu oponent va tenir problemes per recuperar dos monestirs, i això li va impedir aspirar a fer alguna cosa de profit a la granja de 24 punts (117 a 86).

La primera partida de la Carol va pivotar sobre una lloseta que permetia al jugador hongarès tancar una ciutat gran. Si no l’hi hagués tocat a la Carol, potser el resultat hagués estat un altre. I si la meva mare tingués dues rodes, seria una bicicleta (123 a 100). La segona partida va estar marcada per la vida metropolitana de la Carol, que va decidir no llançar cap pagès. Va aconseguir fer prou punts amb la resta de seguidors per compensar-ho (96 a 87). Ens ve de gust destacar l’inici apostoflant tant d’en Jordi com de la Carol, tots dos amb dos victòries en dos duels.

En Manel va començar la seva partida patint un bloqueig contra el que no va poder lluitar. Tampoc va poder lluitar contra les usurpacions contínues de ciutat del seu oponent. I encara menys contra el fet que l’hi toquessin cinc monestirs. Tampoc va tenir sort amb els tancaments de camins. Sabeu aquelles partides en què no us surt res? Doncs li va sortir això i una miqueta menys. Almenys va poder maquillar el marcador amb les granges (108 a 122). Festival de bloquejos a la segona partida, en què el menys perjudicat va ser el cornellanenc, quedant en superioritat de cinc contra quatre. Va tenir una mica de sort en alguna ciutat que li va donar un cert avantatge. I va tenir el domini de la granja fins al final, quan el seu rival va estar a punt d’empatar-la. Per sort, les dues rectes que quedaven es van quedar a Catalunya (100 a 80). La tercera partida va estar determinada pels nervis del català, que a més va veure com el rival l’hi treia molts punts d’inici. Si bé li va faltar un puntet de sort, reconeix que l’hongarès va jugar un duel molt seriós (76 a 100). A la propera anirà millor, Manel!

L’Óscar va endur-se una granja importantíssima a la primera partida. Això sumat a una errada de càlcul del seu rival, va donar-li una victòria ajustadíssima (101 a 99). La represa pintava bé fins que el jugador hongarès va intentar colonitzar un camp pel que necessitava un monestir. El primer dels dos que quedaven li va tocar a l’Óscar, i el segon… bé, hi va haver tercera partida (106 a 112). La tercera partida pintava bastos pel català des del moment en què la granja estava gairebé perduda. I va ser definitiu quan l’hongarès va robar la lloseta que l’Óscar necessitava per tancar una ciutat gran (78 a 98). Ben lluitat, llàstima.

Tot quedava en mans d’en Samu, que va aprofitar algunes imprecisions del rival cap al final per empatar la partida però endur-se el punt sencer (88 a 88). A la segona partida va haver de remar contra el poder de l’església, però no hi va haver manera (85 a 89). La tercera partida es va determinar per una granja gran que en Samu va atacar primer. L’atac kamikaze hongarès no va donar resultats i la victòria de la partida, del duel i del matx se’n va anar cap a Catalunya (102 a 95).

Després de dues victòries, el mundial ens pinta molt bé, però no podem abaixar els braços. Divendres ens veurem les cares amb els companys i amics mexicans.