En Pere Vives representarà Catalunya al mundial d’Essen

Diumenge 1 d’agost es va jugar la fase de grups del campionat de Catalunya, i diumenge 8, la fase final, totes dues cites al club Amatent de Sant Vicenç dels Horts.

Fins a 12 carcassonners ens vam esbatussar durant el primer diumenge per les sis places de la fase final. Sensació compartida de nervis i il·lusió, ja que és la primera edició que donava plaça pel mundial. El sorteig dels grups va deixar les quatre dones participants al grup 2, juntament amb en Juan Carlos Ruano i l’Óscar Méndez. Si teniu dubtes sobre la neutralitat dels sorteig, sapigueu que els culpables (volíem dir responsables, coi d’autocorrector) varen ser l’Edu Llorca i en David Tercero.

Qui narra aquesta crònica es va endur la plaça directa a semifinals de l’ajustadíssim grup 1 amb 4 punts, després de vèncer dos dels rivals directes amb marcadors ajustadíssims. En Pere Vives i en Dani García, amb 4 i 3,5 punts, van aconseguir classificar-se pels quarts de final. Menys sort va tenir el potent Samu Arroyo (2,5), que va tenir opcions fins la darrera ronda, en una partida a cara o creu contra en Pere. Una mica més enrere hi van quedar l’Eduard Cornet (1) i en Toni Capablo (0). Per cert, Eduard, esperem que desfruitessis el teu primer torneig presencial i tinguis ganes de repetir!

La Núria Casanovas va estar implacable al grup “femení”, només cedint un empat a la primera ronda contra la Laura Molins. Va ser justament ella la que va aconseguir la segona posició (3,5) per davant de la Carolina García (3). Van quedar fora després d’una lluita molt intensa la Charo Vico (2), i l’Óscar Méndez (2). I també en Juan Carlos Ruano, que ha tingut altres dies amb més sort i encert (0).

Agraïm a en David i l’Edu, que per tema de dates no es van poder apuntar, per dedicar el matí a aquesta tasca organitzativa, i a en Samu Arroyo pels premis que va repartir en forma de sorteig.

El segon diumenge va començar amb quatre dels sis supervivents enfrontant-se en quarts de final. En Pere va aconseguir imposar-se dues vegades a la Carol en dues partides “encallades” (bloquejos, molèsties,… ja ens entenem) amb marges gens amplis (4 i 10 punts).

A l’altra taula, la Laura es va jugar la unió d’una ciutat a un dorito… que li va sortir a la darrera fitxa i li va donar la victòria. A la segona partida, va repetir la juguesca, però en Dani es va salvar amb un separador de tapetes que va permetre que la Laura no puntués la ciutat gegant. Per cert, el dorito va tornar a sortir a la Laura a la darrera lloseta. Podria ser que en Dani fos el jugador que roba menys doritos del planeta? La partida de desempat es va desenvolupar sota l’amenaça d’una altra gran ciutat de la Laura, però aquest cop la fitxa que permetia la unió no es va fer pregar tant i va sortir al cap de poca estona a en Dani, que aconseguia així el seu pas a semifinals.

En Pere va dominar de principi a fi la seva primera partida contra la Núria, però no es va repetir el mateix a la segona, en què la victòria va ser gairebé a cara o creu. Se la va emportar el papiolenc per només tres punts.

Mentrestant, en Dani ja estava classificat per la final. L’únic que faltava era saber quin dels dos. La primera partida va estar molt marcada per la fitxa de ciutat gran amb camí. El santvicentí les va robar totes tres (com es nota que jugava a casa!) i van impedir a qui escriu tancar una ciutat i un camí que li haguessin donat la victòria. La segona partida només va tenir un color: el negre dels meeples d’en Dani García. Una victòria molt àmplia (48 punts de diferència) sense pal·liatius.

Paradoxes de la vida, els dos fundadors del projecte Carcassonne.cat van ser els que es van jugar la plaça per Essen (en qualsevol dels dos casos, repetint però representant una altra bandera). Estarem d’acord que jugar aquesta final era un premi merescudíssim tots dos.

Però abans d’explicar-vos com va anar, un petit coitus interruptus: ningú (o gairebé) vol quedar tercer i quart empatat o cinquè i sisè empatat. Per aquest motiu, abans de disputar la final es van jugar aquestes partides per definir aquestes posicions. En partides molt més destensades que les del matí, les posicions imparells se’n van anar cap a terres gironines: Dani i Laura. Ens ve de gust felicitar aquesta última; érem pocs els que, al començament del torneig, comptàvem que hi faria un tan bon paper. Enhorabona!

I ara sí, us expliquem com va anar a l’hora de la veritat. La primera partida va estar molt marcada per una ermita amb camí que en Dani va decidir col·locar molestant una ciutat rival. Poc després, en Pere aconseguia endur-se un camí molt llarg (justament l’altre lloc on pensava posar l’ermita en Dani impedia aquest robatori) que li va donar avantatge suficient per gestionar la resta de la partida i guanyar-la per 12 punts. A pilota passada tot es veu molt fàcil… però quan jugues no saps el que sortirà! La segona partida va començar molt bé per en Pere, tancant una ciutat de 16 punts que li permetia anar una mica per davant al marcador i al general del joc. En aquest cas, però, en Dani va tenir moltes opcions fins ben poc abans d’acabar, però li van faltar set puntets per forçar el desempat.

Donem l’enhorabona a en Pere, i també aprofitem per desitjar-li molta sort i encert al mundial. I el més important de tot, que disfruti molt l’experiència!

Finalment, agraïm al club Amatent de Sant Vicenç per cedir-nos l’espai per poder jugar, i a Devir i a Hans-im-Glück per permetre i ajudar a que hi hagi un representant de Catalunya al mundial. Esperem que en Pere sigui el primer de molts!