Descobreix els finalistes de la Copa Catalana 2020/21

El dissabte 16 de gener, a les 10 del matí, es jugarà la final de la Copa Catalana de Carcassonne 2020/21. Podreu seguir el desenllaç final del torneig a la plataforma BGA, clicant aquí. També us convidem a que visiteu el mateix dia el nostre canal de Discord, on anirem comentant la jugada.

A poc menys de 48 hores d’aquesta gran final us volem presentar els sis candidats al títol:

Defdean

Precisió. Fa un parell d’anys, érem molts els que no teníem ni idea que a Catalunya hi visqués un aficionat al Carcassonne d’origen francès amb un gran potencial per aquest joc. En David Bourdois ens va deixar bocabadats a la lliga de l’any passat: va començar empatant amb en Toni Soler, i després va demostrar que no havia estat de xamba. Ha aconseguit anar millorant el seu joc, aconseguint una molt bona lectura de tots els tipus de partida, i jugant amb molta precisió. Actualment és un peix gros a la BGA: s’ha “apalancat” als 600 punts d’ELO llargs, amb excursions puntuals als 700 i al top 10.

David Bourdois (a la dreta) amb Miquel jornet a les semifinals del Campionat d’Espanya 2018

Casumeeple

Agressivitat. Si heu jugat mai amb en Samu Arroyo, probablement us sona la següent història: “Em poso a aquesta ciutat, que tard o d’hora acabaré tancant. Bé, amb aquest camí que m’ha posat per molestar… és igual, segur que la tanco. Quin bandarra, ara em regala un “mazacote” que em molesta més que ajuda. Càsum ronda! Ara ja és intancable, m’ha tornat a bloquejar!”. És un oponent molt incòmode que es troba com un peix a l’aigua en partides absolutament caòtiques.

Samuel Arroyo (a l’esquerra) jugant contra Jaime García al primer torneig en format Mundial de Catalunya

Random2111

Progressió. En Jordi Carlos ha millorat (i molt) el seu joc durant aquests darrers dos anys, primer amb la lliga i després aprofitant el temps del confinament. L’avalen com a candidat una bona colla de resultats destacables (recordem que va guanyar un interdevirià), i ja no sorprèn a ningú quan el trobem a la part alta de qualsevol competició. Només queda alertar-vos que… el seu nom és una trampa! Fa un temps potser el seu joc era més aleatori, però podem garantir que actualment és molt estudiat.

Jordi Carlos Babot (a l’esquerra) i Santi Fradera a la primera jornada de La Lliga Catalana 2019

Senglar

Imprevisibilitat. Després d’anys d’entrenament amb un mateix oponent (i un joc molt basat en bloquejos), en Dani Angelats ha començat a jugar freqüentment contra altres oponents de nivell (bàsicament a la Lliga i a la BGA). El seu joc ja no es basa només en l’aspecte agressiu, sinó que a vegades fa us del “Mètode Jornet“ (fer servir ràpidament tots els meeples i ja els recuperarà), altres d’anar descaradament al 2 contra 1 a les ciutats…


Dani Angelats (a la dreta) competint amb David Bourdois al Big Carcassonne

Charoling

Nissaga. Són moltes les qualitats del joc de la Carol que destaquen, per exemple la capacitat d’embolicar la troca en partides aparentment perdudes. Però és impossible parlar d’ella sense pensar en la família García Ruiz (als tornejos a Catalunya hi són molt habituals els dos germans, les parelles i a vegades fins i tot els pares). A més, també aconsegueixen resultats molt meritoris habitualment. No és casualitat que la Carol fos campiona d’Espanya el 2013. Bé, és cert que a les taules de 4 jugadors fa falta sort, però ha demostrat reiteradament que en el seu cas hi ha va haver més factors. Finalment us deixem amb un dubte que atemoreix a mitja comunitat: quant trigarà la petita Nora a guanyar-nos a tots?.

Carolina Garcia i el seu germà Dani a la final del primer torneig en format Mundial de Catalunya

Fistandantilus

Veterania. Eren pocs els que el donaven com a candidat a jugar la final després de les dues primeres rondes. El diumenge anterior a la tercera va clavar un cop de puny a sobre la taula, amb tota una exhibició al torneig de l’organització asturiana Minas, i… a l’hora de la veritat, un altre! Va guanyar el darrer classificatori. Un dels jugadors més veterans de Carcassonne del país, amb un estil de joc murri que sempre és perillós. Només té un “handicap” en aquest tipus de tornejos. Exacte, per culpa de l’il·luminat que va decidir que es jugués amb un quart d’hora per bàndol i no amb una hora i tres quarts.

Juan Carlos Ruano compartint bons moments de joc amb Siddharta Navarro

Ara que ja els coneixeu una mica més, ja teniu clar qui guanyarà? Nosaltres tampoc. Dissabte ho sabrem!

Deixa un comentari