La Núria a Essen

Diem “Essen” per inèrcia de cada any, però el cert és que aquest any el mundial de Carcassonne es va celebrar a la propera ciutat de Herne, a la seu de Spielezentrum. El passat cap de setmana, del 7 i 8 d’octubre, la Núria Casanovas, com a campiona de Catalunya, s’hi va desplaçar per competir amb molts dels millors jugadors del món. Vam anar-hi de comparsa i suport en Pere Vives, en Carlos Luna i en Dani Angelats.

El local molt bonic (amb una més que envejable ludoteca) i l’ambient molt acollidor. Després d’una colla d’encaixades de mans, abraçades, converses amb amics, coneguts i saludats (algunes en castellà, altres en anglès i altres en “anglès”), i unes paraules de l’organització, van començar les batalles.



La Núria va començar enfrontant-se a la Tatiana Usenko, d’Ucraïna. La catalana va lluitar per compensar el reguitzell de punts que la seva contrincant va aconseguir amb monestirs, però malgrat els intents del dret i del revés, no hi va haver res a pelar. Derrota per sis punts de diferència.

Va començar la segona ronda asseient-se davant del francès Valentin Andre (qui, per cert, parlava castellà). Van col·locar les primeres llosetes, i just quan es començava a embolicar la troca, hi va haver una aturada per part de l’organització per un error en els emparellaments. La partida va ser invalidada i la Núria va poder seguint parlant en castellà perquè es va enfrontar a en Pablo Cardoso d’Uruguai. Les llosetes tampoc li van somriure massa. La Núria no es va arronsar, i aquest cop, la lluita sí que va donar resultat i va aconseguir girar la truita a les darreres llosetes. Primera victòria al sarró!

La tercera ronda va aparellar la rubinenca amb en Jorim Mella, de Xile. Vuit a zero per l’oponent a les dues primeres llosetes (a canvi d’un trist camí). Com si això no fos prou, l’única (i insuficient) compensació que tenia la Núria al cap d’unes llosetes, era un camí una mica llarg. El xilè primer li va empatar i després robar sense que la rubinenca hi pogués fer res. Hi ha dies que sembla que les llosetes no volen que guanyis! Tot i això, no li va posar gens fàcil i fins les darreres llosetes l’oponent no va aconseguir sentenciar.

Després d’aquesta ronda hi va haver la pausa pel dinar. Des d’aquí, volem agrair a l’organització que convidés, no només els jugadors, sinó també els acompanyants.

La penúltima ronda de la fase prèvia va enfrontar la Núria amb en Zvonimir Vlaić, de Croàcia, que desbordava simpatia per tots costats (tots els oponents van ser agradables i esportius, però ens ve de gust agrair a en Zvonimir la seva alegria). Aquesta vegada la sort va anar força més equilibrada. Tant és així, que la partida es va decidir a les darreres llosetes, quan la Núria va aconseguir empatar un camp més gran que qualsevol dels que pogueu trobar a la província de Lleida.



La Núria va tancar la seva aventura firmant la pau amb en Werner Herman, d’Argentina, després d’un duel molt ben jugat, però alhora amb una lluita més que caòtica (des d’aquí, us recomanem que no ensenyeu aquesta partida a algú que estigui aprenent a jugar).



El resultat final, dos punts i mig de cinc possibles i vint-i-unena de quaranta-dos participants. La rubinenca va fer un paper molt digne, i més, tenint en compte el cop psicològic que podia representar el desafortunat inici! Enhorabona, Núria! El que celebrem més, però, és com ho vas disfrutar!



El nou campió del món és en Matt Tucker, del Regne Unit (un altre autèntic exemple d’alegria personificada), que es va imposar en una emocionant final a l’Alexey Pegushev, de Letònia, per només dos punts. Our most sincere congratulations, Matt!



Tenim ganes d’explicar-vos el bon ambient que hi va haver entre la major part de jugadors i acompanyants, que es va traduir en forma d’un amè i divertit sopar després de la competició. Volem fer arribar els nostres més sincers agraïments a l’organització i als companys de tauler per aquesta experiència. ç

El diumenge també va ser un dia molt entretingut a la fira de jocs d’Essen (recomanem a qui no l’hagi visitada mai que s’ho faci venir bé per anar-hi almenys un cop a la vida). També vam presenciar l’entrega de premis dels quatre primers classificats.

Tot plegat, un cap de setmana molt intens i bonic i que esperem repetir!