Japó, altra vegada. Diumenge ens vam enfrontar al potentíssim combinat japonès, que ja ens havia explicat com es jugava durant la fase de grups. Aquesta vegada vam estar molt a prop de donar la sorpresa, però no va poder ser.

Del costat català van donar la cara en Pere, en Samu, en Joan Pol, en David i en Manel. Els nipons van posar tota la carn a la graella: en Joan Pol va tenir davant un dels millors del món en aquest joc (pinder_tron).

En Manel va donar un bri d’esperança al conjunt català. La primera partida va ser d’aquelles en què les llosetes decideixen molt i els jugadors no decideixen tant. La fortuna va ser que van decidir que caigués pel nostre costat (102 a 83). La segona va estar força més renyida fins les llosetes finals. El tancament de dues ciutats i una ermita amb camí multifuncions (punts directes i unió de camps) van acabar amb les esperances del jugador japonès (100 a 89).

En Pere ho va posar tot del seu costat per guanyar… menys l’atzar. A manca de 19 llosetes necessitava que li sortís un dels tres creuaments que quedaven, però no hi va haver manera. Mira que l’hi dèiem: “Pere, vols fer el favor d’agafar llosetes de l’altre piló, que en aquest només hi ha les llosetes dolentes?” Però ell truja a les cols (74 a 76). Durant la segona partida va fer algunes jugades que ell qualifica de poc òptimes (a ulls d’un “carcassonnero” de nivell mitjà pot ser que ens semblin l’hòstia). També protagonitzar el missclick de Schroedinger: aquell que d’inici sembla espantós però amb el desenvolupament de la partida acaba siguent molt bo. No va tenir sort en el tancament d’una gran ciutat… i el rival va poder empatar-la. Li va tornar a faltar molt poc (108 a 109). Una autèntica llàstima, però no et podem retreure res ni de les partides en si, ni de l’esperit de lluita.

En el que podem qualificar com un dels grans duels del mundial s’enfrontaven en pinder_tron (campió del món i sempre als primers llocs del rànquing a la BGA) contra en Joan Pol, desconegut per molts fins fa uns mesos però actualment molt temut després d’haver començat amb un 5 de 5. A la primera partida, el català va mantenir el tipus durant molta estona (el japonès havia conquerit els camps de Lleida però el català havia envaït la ciutat de Tòquio). La sort que sempre tenen els campions (quan dic sempre, vull dir sempre!) va fer que pinder pogués tancar una ciutat de vuit punts recuperant meeple i donant tres punts a les granges (92 a 114). Una altra lluita aferrissada durant la segona partida, aquest cop amb dobles bloquejos pel mig. El japonès s’aconsegueix avançar uns pocs punts, i amb el domini d’una granja de nou s’assegura el triomf (100 a 116).

En David va començar la partida amb 7 meeples… i la va acabar amb només tres: tres monjos van decidir fer-se de clausura i no sortir mai més del monestir, i un d’una ciutat d’un trist punt va ser irrecuperable. Tot i així, va aconseguir donar la cara i arribar a un cara o creu final, en què va tenir la fortuna de cara (105 a 103). A la segona volta, en David encara s’estava asseient a la cadira que el japonès ja l’hi treia un marge considerable de punts. A més es va poder fer amb 27 punts de granges. Els bloquejos del català no van tenir recompensa (91 a 102). A la partida de desempat, en David depèn del tancament d’una ciutat per fer punts i poder lluitar per les granges. De les dues llosetes bones, no n’arriba cap a Catalunya (86 a 116). Llàstima David, ben lluitat!

El darrer d’acabar va ser en Samu. Sí sí, en Samu. Va proposar un estil de joc més calmat en els dos sentits de la paraula (amb el temps i amb el sistema de joc). Un tancament de ciutat poc abans del final va decantar la balança en contra seva (96 a 99). A partir d’aquí en Samu sí que va decidir arriscar una mica més i atacar fort les granges. En tots dos casos van ser decisives (88 a 82 i 98 a 92). Bravo!

Ens traiem el barret davant l’equip japonès, que tot i fer-lo suar de valent, va plantejar un molt bon matx i es torna a plantar a la final. Felicitem també al conjunt rus, triple finalista si comptem també l’europeu.

Demà dijous ens juguem la medalla de bronze contra el conjunt romanès. Tenim tres elements en contra: el gran potencial l’equip rival, els precedents (2 duels a 8 entre mundial i europeu), i el pitjor de tot, l’Edu jugarà des de casa seva i no podrà posar una espelma a Montserrat. No tenim res contra els romanesos, però ens agradaria que repetissin el quart lloc de l’any passat. Ja us n’informarem.