La Núria Casanovas guanya la Lliga Catalana 25-26

Aquest matí hem conclòs la Lliga Catalana d’enguany a l’històric local del Casino Llagosterenc. Com ja és habitual, hem rebut molt bon tracte dels companys de Meeple Llagostera. Trenta-dos aficionats al joc de les setanta-dues llosetes (alguns expansionistes no hi estan d’acord) ens hi hem trobat amb moltes ganes de competir i passar-nos-ho bé plegats.

La Núria Casanovas, que s’ha llevat setena i amb alguna opció de guanyar la Lliga, ha anat encadenant victòries i mica en mica s’ha anat adonant que les opcions no només hi eren sobre el paper sinó que eren ben realistes. En David Bourdois, fins avui líder, ha tingut una actuació “discreta” (5 punts i mig no són pas pocs, però és que ens té acostumats a acostar-se al ple). La rubinenca ha arribat a la darrera ronda sense haver cedit ni mig punt, i l’emparellament de la partida decisiva ha volgut que s’enfrontés a la Míriam López. Com si la remuntada no fos prou èpica, ha guanyat aquesta darrera partida per un sol punt de diferència. En Samu Arroyo i en Jordi Carlos, tots dos a molt bon nivell aquesta Lliga, han acompanyat la Núria al podi d’avui.

Amb aquesta victòria, la Núria ha aconseguit 20,5 punts totals i s’ha proclamat campiona de la Lliga 25-26. Enhorabona, crac! Amb la mateixa puntuació, el David ha quedat sots-campió. La medalla de bronze se l’ha endut en Toni Soler, a només mig punt de diferència. Gairebé ens ha calgut una photo finish!

Una bona colla de jugadors han aconseguit posicions molt destacades: en Jordi Carlos ha rondat el podi tota la competició i ha acabat cinquè, els debutants David Hernández i Quim Ventura han estat vuitè i novè… No ens farem pesats explicant-vos-ho: si voleu saber-ne més, només heu de clicar aquest enllaç. Convidem els més atrevits a fer pronòstics sobre el que passarà a La Seu d’Urgell del proper 29 de març.

Podem estar ben contents d’aquesta edició: quaranta-vuit participants, vint-i-set d’ells múltiples reincidents (tres o quatre jornades), i el que és més important: un excel·lent ambient. Bona prova d’això és que, en comptes d’anar a dinar cadascú a casa seva, preferim compartir taula per poder comentar tots plegats la jugada! (També seria una opció fer-nos alguna foto en què hi sortíssim tots bé, però potser no seria tan natural). Moltes gràcies a tots i ens veiem en breu!

Feu un comentari