Ahir vam tancar una més que correcta fase de grups contra l’equip hongarès. La victòria, però, segurament serà del tot insuficient per classificar-nos entre els setze millors. Vam representar l’equip català la Núria, la Míriam, en Joan-Pol, en Toni i el cronista.
La Núria va tenir feina a no deixar-se contagiar pel trepidant ritme del rival, que semblava que estigués jugant una partida llampec. Amb un bon control del camp, però, el primer punt es va quedar a Rubí (113 a 100). Segona partida força tranquil·la, sense grans construccions ni especial patiment. Només un parell d’intents fallits d’entrar al camp de la catalana van generar cert moment de dubte, però l’hongarès no en va fer prou (104 a 100).
No va tenir el millor dia qui us ho està explicant: la sensació que les llosetes no acabaven de sortir va estar tota l’estona acompanyada d’una sensació de més nervis del normal i de precipitació en més d’una ocasió. Si a això hi sumem un granger de tres punts degut a un missclick i un rival que va jugar molt bé les seves cartes, convindreu que hi havia ben poc a fer (70 a 104 i 63 a 84).
Una batalla campal per conquerir una gran ciutat (gairebé tant gran com Montcada però sense tenir una parada de tren que es digui Bifurcació) va acabar amb victòria d’en Toni per tres meeples a dos. Trenta punts al sarró que li van permetre jugar tranquil la resta de partida, i fins i tot va ser a temps d’empatar la granja (129 a 86). La revenja va començar amb una mica menys de sort pel català, però algunes imprecisions hongareses van permetre un parell de bloquejos i endur-se els camps, i amb ells, el punt (93 a 83).
Un balanç de tres bloquejos a dos a favor d’en Joan-Pol acompanyat del tancament de tres ciutats mitjanes va donar la primera victòria al català (102 a 74). Un balanç de tres bloquejos a dos a favor d’en Joan-Pol (compte, gir de guió!) no van ser suficients per amarrar el segon punt (78 a 79). Un camp de vint-i-un punts hongarès semblava que podia decantar la balança a favor del rival, però en Joan-Pol va optar per ignorar-lo i fer punts per altres costats. Ben decidit! (103 a 94).
La Míriam va tenir una feinada de boig per compensar un camp hongarès de vint-i-quatre punts. La clau va ser impedir la connexió del rival a una ciutat guardiola. I tot i així, va anar pels pèls! (81 a 80). La segona partida va pintar malament al principi, a meitat, i al final. I al recompte de punts, també (103 a 112). Una tercera partida jugada molt a consciència per part de la premianenca, que va controlar bé les ciutats, els monestirs i els camps, va acabar donant el punt i el definitiu quatre a un a favor de Catalunya.
Encara no és oficial, però és més que probable que no passem de la fase de grups. Així que per si de cas, ens acomiadem dels nostres estimats lectors de les cròniques mundialenques. Però no patiu, que aviat podreu llegir com de bé ens ho hem passat al per parelles de Granollers! (Però a més de llegir-ho, feu el favor de venir i jugar-hi, coi!)