Ens enfrontàvem, segurament al combinat més potent del grup. Vam intentar-ho i, realment, no ho vam tenir tan lluny. En aquest cas, els catalans que vam sortir a pasturar vam ser en David, la Carol, la Núria, en Toni i el cronista.
Qui us ho explica va començar la primera partida amb un reguitzell de camins pels dos costats que va fer que semblés que ens juguéssim la gran ruta del Catan. Les primeres tapetes van caure cap al costat català fet que va provocar un petit avantatge. En el moment més delicat, va arribar just a temps la jugada de “deixar el pastís a casa l’altre” per evitar que el xinès pogués fer punts i recuperar un seguidor ràpidament. Només va caler jugar de manera molt conservadora assegurant les petites per guanyar el primer assalt (99 a 92). La segona partida va començar força millor. La combinació entre bones llosetes i algunes decisions discutibles del rival van donar un bon marge al català. Altre cop la jugada del pastís va evitar la reacció xinesa (105 a 75).
La Núria va començar plantant un parell de monestirs que sí, donaven força punts, però a canvi de tenir meeples aturats. La idea d’intentar un dos contra un a una ciutat es va quedar en això, en una idea, perquè va ser el rival qui va robar les dues peces inicials necessàries, i fins i tot es va permetre el luxe de no intentar-ho a la primera. La rubinenca va arribar a temps d’evitar el drama i va fer el dos contra dos. Un possible error de la catalana, que va preferir comptar dos punts directes abans que ampliar la ciutat del dorito, va acabar jugant-li en contra i, potser, costant-li la partida (74 a 86). Que fàcil es veure el que es podria haver fet diferent quan veus com s’han repartit les llosetes finals! La revenja va ser una partida igualadíssima fins al final. La Núria va atacar un camp de sis punts que, possiblement podia haver-lo atacat abans, possiblement podia haver-lo no atacat i esperar una mica… en qualsevol cas, totes les jugades tenien pros i contres, i ella va triar aquesta via. No n’hi va haver prou per molt poquet (80 a 81). En qualsevol cas, us convidem a fer com la Núria i mirar la retransmissió i l’anàlisi que en va fer l’amic Alexey (pels qui no el conegueu, és un dels millors carcassonners del planeta). Estem segurs que, de fer-ho, alguna cosa n’aprendreu!
En David va plantar cara durant la primera partida, que va ser súper igualada. Una jugada gens intuïtiva del xinès, que a mig joc sabia molt bé quines peces faltaven per sortir, va estar a punt de costar dos meeples al bretó, però va arribar a temps d’anticipar-se a la desgràcia. No n’hi va haver prou per molt poc (100 a 102). El repartiment de llosetes va ser molt cruel amb en David a la segona partida, que va veure com el rival salvava molt ràpidament un quasi-bloqueig, i a més arribava a temps de tancar una altra ciutat i llançar-se al camp. No només això: el català va estar esperant tota la partida una de les tres fitxes inicials i no va ser fins la darrera lloseta que en va robar una. Hi ha partides en què el joc no vol que guanyis (70 a 88).
La primera partida d’en Toni va estar molt condicionada per un doble bloqueig a una ciutat gran (que diferent que hauria estat si hagués arribat la peça salvadora a temps). Si a això hi sumem que el rival va robar cinc monestirs amb llocs més que decents, convindreu que no hi ha gaire res a pelar (89 a 114). El de Montcada va començar la segona partida condicionant alguns meeples del rival. Això sí, tots ells sumaven una bona colla de punts. Igual que en David, també va dependre de la fitxa inicial per tancar una ciutat. També igual que en David, va veure com el seu rival robava les dues que restaven. Què hi farem (62 a 106).
Amb el matx ja decantat, només quedava jugant la Carol. A la primera partida, una granja de la gran dels Garcia Ruiz va estar a punt de donar-li la victòria. I quan diem a punt, volem dir literalment a un punt (106 a 106). La catalana es va refer i va guanyar la segona partida (106 a 97), però no va poder rematar la feina i se li va escapar el punt definitiu en un final igualat (84 a 89).
En fi, ho hem fet tan bé com hem sabut, cosa que jugant contra un autèntic os com la Xina, pot no ser suficient. Aquesta setmana tancarem la fase de grups contra Hongria. Necessitem una combinació gairebé miraculosa per pispar el tercer lloc del grup a Hong Kong i aconseguir quedar entre els dos millors tercers. Però com que queden possibilitats matemàtiques, ho intentarem. A veure com ens va contra en Jozsef i companyia!