Ensopegada de l’equip català, en aquest cas contra una Bèlgica que ja ens va demostrar que mossegava en un matx amistós fa unes setmanes. Sabíem que ens hi jugàvem les garrofes, i els nostres van fer un matx molt seriós. Van defensar els colors catalans els germans García, la Núria, l’Eduard Llorca i en Jordi.

En Jordi va ser el primer d’acabar. Es va concentrar en l’atac d’una ciutat gran, i quan va haver aconseguit la majoria, el rival va intentar empatar a la desesperada… i li va funcionar. El cabrilenc va provar d’endur-se la granja gran i va tenir èxit! Però l’única celebració va ser que la derrota no fos més àmplia: la diferència de punts ja era massa gran (70 a 88). Diuen que les segones parts no són mai bones. En aquest cas no ho va ser perquè va ser calcada a la primera: gran ciutat compartida, gran ciutat catalana, i a última hora, gran ciutat compartida. Una altra vegada, els punts belgues d’altres costats van ser massa (106 a 123).

La Núria va jugar amb molta seguretat totes dues partides. Va llençar un seguidor a una granja petita, de només tres punts, i el rival va optar per fer-ne créixer una altra amb un meeple seu. La rubinenca va decidir que no era bona idea que només fos belga, així que l’hi va empatar. Tampoc li va semblar bona idea compartir-la, així que hi va tirar el segon. El belga va tornar a empatar-lo, però amb traça, la catalana va unir la granja gran amb la petita granja inicial. A més d’això, es va dedicar a limitar-ne l’accés (tot i que ja no surti per les notícies, encara hi ha covid). 24 puntets de granges que li van donar el primer punt (100 a 81). La segona partida va començar molt bé pels nostres interessos, amb un 10 a 0 d’una ciutat i altra vegada seguidor al camp. Un doble bloqueig va impedir al belga lluitar en bones condicions per la granja, Això sí, els 24 punts de la granja van ser més que necessaris per gairebé compensar els 36 de monestirs de l’oponent (106 a 87). Després de les partides, la rubinenca es va assabentar que havia estat jugant ni més ni menys que amb l’actual setè del món! Bravo, Núria!

En Dani i el seu rival van començar a fer projectes en paral·lel. El que és empipador és quan el rival els va tancant i tu no. Quan va haver-ne tancat diversos, es va dedicar a intentar bloquejar, robar, molestar, i una bona rastellera de verbs tocadors de nassos. Finalment, però, en Dani va aconseguir fer-se amb la granja, i amb l’ajuda d’un monestir i una ciutat (des de l’inici empantanegats!) va aconseguir endur-se el punt (85 a 71). Un doble bloqueig matiner va deixar la rematada molt difícil per en Dani, que tot i així va aconseguir donar força la cara (84 a 92). La tercera partida va començar amb l’atac del de Sant Vicenç als horts (o als camps) amb dos seguidors. El rival va tancar una ciutat mitjaneta, però en Dani va aconseguir empatar en base a petites construccions. Controlant la granja de 18 punts, en Dani es va dedicant a que no hi hagi grans construccions, i empatar els intents del rival. El belga no es va quedar de braços plegats i va tancar un monestir i un camí i es va situar a dos monestirs més, posant molta emoció a la partida. El rival va intentar usurpar una ciutat guardiola a la desesperada, però en Dani va aconseguir reusurpar-la (el paraulògic pot ser que no accepti aquest verb). Ben lluitat i ben guanyat, Dani! (120 a 106)

L’Eduard va optar per atacar una ciutat gran, mentre el seu rival va atacar els camps. La partida va anar molt justa (82 a 88). La segona partida va ser d’aquelles agradables de jugar, en què un bloqueig ràpid i diversos punts “d’aquí i d’allà” van permetre al barceloní jugar amb certa tranquil·litat (109 a 91). A la tercera partida, l’Eduard va cometre una petita errada que l’hi va costar, probablement, el punt (106 a 120). Ànims, Eduard!

La primera partida de la Carol va començar amb un bloqueig doble. Ni bo ni dolent, un de cada color. Un intent de doble bloqueig belga es va veure frustrat per la lloseta precisa de la santvicentina. La Carol, veient que hi havia moltes ciutats petites, va decidir atacar la granja. El belga va fer el mateix, però la catalana va contraatacar (108 a 80). La segona partida també va estar condicionada per la lluita per les granges, però en aquest cas van acabar en empat. Una ciutat mitjana belga va ser definitiva (102 a 110). La tercera partida decidia duel i matx. La Carol va aconseguir empatar una granja gran. Va anar de molt poc (113 a 117). Només et va faltar un pelet de sort, Carol!

En aquesta darrera partida es va recuperar la tradició d’altres anys d’aplegar-nos al discord per comentar la jugada. Després d’aquesta ajustada derrota, quedem penjant d’un fil. Diumenge estarem pendents de la República Txeca – Mèxic. Sense tenir absolutament res en contra dels txecs, ens guarnirem amb la samarreta mexicana per animar els “compadres” centreamericans.