A la tercera va la vençuda. Ho deia l’Edu a la tarda de dijous, i els altres encara no sabíem que unes hores més tard li acabaríem donant la raó. Ens esperava, a la ronda de vuitens de final, la vigent campiona d’Europa i tercera del món: Alemanya. Els culpables, aquesta vegada, van ser el mateix Edu, en David, en Pere, l’Óscar i en Joan Pol. Per part dels alemanys… bé, és igual qui posessin davant del tauler, qualsevol possible equip és duríssim.
L’Edu tenia davant tot un Nocebo. Va fer el mateix que faria contra qualsevol altre: no es va arronsar Va intentar un dos contra un en una ciutat molt gran. Una llàstima perquè si el dorito que faltava l’hi arriba a sortir a ell, hagués guanyat ell primer assalt (69 a 88). I no volies te? Doncs dues tasses! El barceloní torna a intentar un dos contra un. Aquest cop la fitxa que va salvar l’alemany va ser el separador de ciutats (81 a 91). A vegades, aquesta gent tan bona té sort, i altres, sembla que en tingui. Ens quedem amb que s’ha necessitat posar un dels peixos grossos del Carcassonne a la BGA per trencar la marxa triomfal de l’Edu!
En Pere va començar la primera partida amb un passeig. És inusual (però, quan passa, s’ha d’aprofitar) que davant d’un rival tan fort et surti tot tan rodat! (85 a 54). Tampoc el que l’hi va passar a en Robert, que és el mateix però contra un dels millors jugadors de Catalunya. I, efectivament, també ho va saber aprofitar (69 a 87 és un marcador arreglat per com pintava a mitja partida). I el desempat… un autèntic món a part. El papiolenc va dir que és de les partides que més recordarà de la seva vida (té nassos que ho digui algú que ha anat a Essen!). La partida es va anar decantant a poc a poc cap a Alemanya, i en Pere va haver d’assaltar la ciutat guardiola de l’oponent, i tot i així, va veure que seguia amb dificultats. La batussa per les granges va ser d’infart. L’alemany ho tenia tot de cara per connectar les dues granges grans, i en el pitjor dels casos, empatar-la. Enlloc d’això, es va dedicar a blocar en Pere amb èxit (per nosaltres, l’èxit!). Quan va voler connectar granges, ja era massa tard. I en Pere n’havia atacat una de les dues! En Pere va provar tot el que s’ha de provar en una partida perduda, i l’alemany, probablement, va estar mal-aconsellat per la por (78 a 76). Quin patir, nois!
L’Óscar va ser víctima d’un missclick a la primera partida que el va deixar sense cap opció (69 a 100). Quines ganes de jugar amb fitxes de cartró i sense aquesta mena de problemes! Una ferotge lluita per les granges va condicionar la segona partida. Finalment, tots dos van sumar-ne els punts (van llançar-hi 5 meeples!), i a l’Óscar li va faltar, literalment, un puntet de sort (90 a 91).
En Joan Pol va veure com el seu oponent anava descaradament a buscar les granges a la primera partida. Va anar agafant avantatge en aquest aspecte. En va agafar tant, que potser es va confiar en excés i el català va aconseguir empatar-la a quatre meeples. El que no van compartir va ser la ciutat guardiola, només catalana (Guardiola de Berguedà?). Primer tanto cap a Catalunya (121 a 103). A la segona, l’alemany va veure que amb quatre meeples no havia insistit prou en els camps, i va ser encara més agressiu. I se’n va sortir (80 a 86). El desempat (no us pensàveu que en Joan Pol ens deixaria sense capítol, oi?) va ser més del mateix, aposta forta alemanya a les granges. El català va anar aprofitant la superioritat de meeples per avançar-se fins a 20 punts al marcador. Cap al final de la partida, va buscar l’empat a la granja gran… amb encert! (i sort, potser també). A més, va tenir un meeple lliure per anar fent punts (116 a 89). Per cert, com ja haureu sospitat, tanta insistència d’un alemany amb les granges són per crear una fàbrica de salsitxes de Frankfurt. Almenys això és el que s’entén pel subtext.
Els darrers d’acabar i els encarregats de decidir quin dels dos equips seguia viu van ser en David i el seu contrincant. El germànic és un d’aquells jugadors que donen molt valor als meeples: no arriscar massa i intentar bloquejar els de l’altre. En David decideix jugar d’una manera semblant, i surt airós d’una lluita igualada (96 a 90). I quan tot pintava que seria un duel tipus zen, comença el festival de bloquejos (3 de catalans i 2 d’alemanys). Com en tants altres esports, tenir un jugador (o meeple) “expulsat” afecta al rendiment general de l’equip (74 a 85). Tornem a la calma, partida d’aquelles d’anar fent .Com dirien diversos periodistes, calma tensa: no t’ataco però no badis! Com tants altres cops, la lluita per les granges resulta decisiva. Tant la de 15 com la de 9 estan empatades. En David ataca la de 15 i l’alemany, la de 9. Si un dels dos entra i l’altre no, guanya. Va entrar primer l’alemany… i al mateix torn en David també (86 a 78)! No cada dia es guanya a un tetracampió mundial, bravo David!
Victòria d’autèntic infart contra un grandíssim rival, i classificats per als quarts de final. Bravo, equip! El proper rival serà l’equip polonès que s’ha dedicat a atropellar tothom qui se l’hi ha posat davant al grup B (només ha cedit 6 duels dels 30 que ha disputat). Com sempre, podeu estar segurs que ho intentarem. També voldríem prometre que ho aconseguirem, però això, a part de nosaltres, també depèn dels polonesos i de les llosetes.
Durant el matx contra Alemanya vam ser diversos els que el vam viure a través del discord amb un molt bon ambient. Us convidem a seguir el matx de quarts, diumenge a les vuit del vespre. Hi podreu sentir (i aportar) comentaris del tipus “Mecàsum dena! Però si l’hi han sortit quatre tapetes seguides!” o “vols dir que no s’ha arriscat massa? Jo l’hagués posat al camí i recuperaria meeple”.