No sempre es pot guanyar. Tots ho sabíem, però durant aquest mundial, encara no havíem hagut de recórrer a aquest tòpic. Dissabte ens vam enfrontar a Romania, i vam alinear en Samu, en David, en Miquel, l’Eduard i en Toni.
El primer d’acabar va ser en Samu, que defensava per primer cop el primer tauler. Va tenir la sort (i potser desgràcia, alhora) d’enfrontar-se al vigent campió del món. Alguns el coneixen com aquell jugador a qui menys l’hi ha costat retenir la corona de campió dos anys seguits: tret de les minúcies de guanyar el nacional romanès i el mundial, només ha hagut d’esperar que un coi de pandèmia provoqués la suspensió del mundial d’aquest any. Tornant al que anàvem, en Samu va aconseguir que la partida pengés d’un fil, fins i tot estant en alguns moments de la partida millor que l’oponent. Al final, però, la victòria va caure pel costat romanès (82 a 83). A la revenja, s’hi van sumar diversos factors: el psicològic d’haver perdut una partida ben controlada, l’altíssima precisió del rival… i les llosetes clau per tancar dues ciutats grans a temps. Quan un juga contra tot això, hi té ben poc a fer (86 a 134).
La resta de duels es van decidir al desempat, així que vam estar força estona amb el 0 a 1 al matx i amb molta emoció. El segon d’acabar va ser en Miquel, que no va poder endur-se el premi en un duel molt igualat. La primera partida va ser una muntanya russa en què a les llosetes finals, el català no va tenir opció (77 a 81). A la segona, va semblar que en Miquel ho tenia tot sota control des de mitja partida, tot i que la diferència final va ser relativament poca (84 a 76). A l’última, la sensació va ser justament la contrària: el contrincant tenia una mica d’avantatge (no molt), però no hi havia manera humana de compensar-lo. Els intents kamikazes d’en Miquel (que tantes vegades l’hi surten bé) per robar granges no van tenir èxit, i no va poder culminar la remuntada (72 a 60).
I quan en Miquel va acabar, el matx ja només tenia tres colors (blau, groc i vermell), perquè l’Eduard depenia pràcticament d’un miracle per aixecar la tercera partida. I això que a la primera va plantejar una partida molt seriosa, sense deixar pràcticament escletxes per on el rival pogués atacar (82 a 74). A la segona es van anar alternant els avantatges… fins prop abans del final, quan per desgràcia de l’Eduard i de l’equip, es van deixar d’alternar (91 a 104). I per explicar l’última partida, us farem una pregunta. Sabeu aquelles partides que us ve tot rodat? Doncs és el que l’hi va passar a l’altre! (109 a 78).
El matx estava perdut, però les espases de dues partides seguien alçades. En David va ser una cruel víctima de l’infortuni que té a vegades el Carcassonne durant la primera partida (91 a 114) i bona part de la segona, que pintava molt difícil de remuntar. Un dels consells del míster a les xerrades prepartit és que no donem mai res per perdut, i això és justament el que va saber fer en David: 97 a 93. A la darrera partida, amb tot gairebé empatat (igualtat de punts, granges compartides), l’oponent es va poder colar a la granja gran aconseguint desestabilitzar la partida (54 a 72). No volem desmerèixer el jugador romanès, que va saber jugar molt bé els seus trumfos, però no va ser el dia que la sort va somriure més a en David.
I si heu anat llegint, i heu anat pensant: qui va fer el punt per Catalunya? Us n’haureu adonat que només queda en Toni. El vigent campió de la Lliga segueix demostrant que ho és per alguna cosa (3 victòries en 3 duels, aviat és dit!). En aquest cas, l’oponent el va fer suar, i molt. El primer punt es va decantar pel costat romanès (72 a 73). A la segona partida, en Toni es va saber sobreposar a una situació bastant compromesa i a un missclick. El resultat va ser de 100 a 100 (si seguim així, quan acabem el mundial farem un monument a qui va idear la regla de l’empat). La darrera partida va ser la que menys adrenalina va fer disparar, ja que en Toni la va tenir molta estona controlada (96 a 77).
Al final, derrota per 1 a 4, i felicitem el conjunt romanès, que va plantejar un matx molt seriós i va demostrar un molt alt nivell. De la resta del mundial, quatre equips compten els seus enfrontaments per victòries: Japó, Alemanya, Romania i Portugal. Del total de 21 equips que van iniciar el mundial, un total de 21 mantenen opcions de guanyar-lo (uns més que altres). També un total de 21 poden ser eliminats a la fase de grups. Suposem que la setmana entrant hi començarà a haver equips classificats i eliminats. Pel que fa a nosaltres, demà dimarts ens enfrontarem a la potent Itàlia. Una victòria ens classificaria matemàticament per als quarts de final, mentre que una derrota… us hem dit que amb una victòria ens classificaríem?