El passat dissabte 26 es va celebrar a Herne el XIX Campionat Mundial de Carcassonne. Per primera vegada a la història, hi va haver dos jugadors representant la senyera: la Núria Casanovas i qui us ho explica. A més, també hi va competir el badaloní Óscar Méndez com a campió espanyol. L’expedició catalana no s’acabava aquí: de públic i suport van venir en David, en Pere, la Mireia, la Montse i la Charo, i com a àrbitres-organitzadors, en Samu i la Isabella. Desconeixem si mai abans s’havia sentit parlar tant català a Herne.
El mundial es va jugar dissabte, però l’aventura va començar uns dies abans. La pluja de dijous ens va aigualir el pla de voltar per Düsseldorf, així vam estar practicant pel torneig. A la foto no hi surten en Pere i en David perquè som tan pastanagues que no ens vam retratar tots quatre, però no només hi eren sinó que també ens van donar molts ànims i bons consells.
El dia abans del torneig, la Núria i el cronista vam decidir dedicar-lo a caminar molt, de manera que ens asseguràvem dormir plans. I a més, vam aprofitar per veure la part verda dels afores de Herne amb els seus bonics colors de tardor. Tots dos estem d’acord que és molt bon pla pel dia previ al torneig.
Ara sí, anem al dia en qüestió. Com ja va sent habitual, abans d’engegar els rellotges, hi va haver unes quantes presentacions, encaixades de mans i abraçades entre organitzadors, jugadors i acompanyants. Es rumorejava que el sistema no emparellava jugadors del mateix país a la fase prèvia, fins que, després de guanyar la primera ronda (contra la lituana Auste Ideate i el singapurès Nickolas Teo Jia Ming), les dues senyeres es van haver d’encarar d’encarar a la mateixa taula. Tots dos vam compartir la sensació que, deixant de banda un cert dolor (ningú volia vèncer el company i amic), havíem aconseguit una fita preciosa, històrica i difícil de repetir.
Partida bonica (i considerem que ben jugada) en què la Núria va destapar la darrera corba i d’aquesta manera va assegurar-se la victòria.
La rubinenca, però, no en tenia prou i a les següents partides va tombar el Xilè Felipe Tello i l’austríac Adrian Hackl. Li van faltar, primer cinc punts contra l’uruguaià Horacio Mastandrea i després tres contra el búlgar Borislav Aymaliev, per assegurar-se la cinquena victòria que li hagués permès avançar a la fase final. Tot i així, amb les quatre victòries va estar a punt d’entrar: va acabar en una excel·lent novena posició. Estem segurs que a la propera quedaràs més amunt i no ocuparàs la posició nou de nou. Ja ho saps Núria, per nosaltres ets una campiona, enhorabona!
El cronista va tenir una mica menys de fortuna que l’any anterior: a la tercera ronda, el croat Tomislav Buhinicek va aconseguir una pila de punts directes fins al punt que, un dos contra un a una ciutat de vint-i-dos punts i una granja de quinze (en atacs desesperats i reeixits) no van ser suficients per remuntar. A títol personal, vull agrair-li a ell i al seu germà que hagin continuat amb l’alegria croata que vam conèixer fa dos anys a través d’en Zvonimir! La següent partida va ser contra el brasiler Erick Matheus i dir que va ser dura és dir poc. El sudamericà va jugar molt bé i es va fer amb el punt. A la cinquena ronda, el peruà Salomon Quiñones va poder agafar prou marge de diferència com perquè els trenta-tres punts de pagesos catalans no fossin suficients. La darrera ronda va ser contra el primer representant costariqueny de la història dels mundials de Carcassonne, l’Eduardo Amador. Partida batallada i, aquesta vegada sí, segon punt cap a Tordera. Trenta-setena posició final de cinquanta-dos jugadors.
L’Óscar Méndez va fer una actuació molt semblant, guanyant també dues partides. Diem semblant per no dir igual: vam acabar amb els mateixos punts, primer desempat i segon desempat. Només la diferència de puntuació de les partides va fer que quedés en trenta-vuitena posició.
Felicitem al xinès Xiangyu Qin pel seu excel·lent nivell de joc i la seva victòria final. Ens ve de gust destacar la boníssima actuació de l’uruguaià Horacio Mastandrea, que va guanyar les vuit primeres partides i només va perdre la final. No només va ser molt simpàtic ell, sinó també el moment 7:45:05 d’aquest vídeo (que ens va regalar en plena final). També remarquem els resultats del letó Alexey Pegushev i del rus Vladimir Kovalev (quart i vuitè), per qui sembla senzill colar-se sistemàticament a les fases finals, i d’en Borislav Aymaliev, primer representant búlgar de la història que va acabar cinquè.
Agraïm una excel·lent tasca a l’organització, i també donem les gràcies a la gran majoria de jugadors i acompanyants per l’alegria que van transmetre i pel bon rotllo que hi va haver durant tot el torneig. I també agraïm a tots als que no vau poder venir però ens vau enviar ànims i forces!
La festa no es va acabar aquí: quan va acabar l’entrega de premis, vam anar a sopar tots plegats (gentilesa de l’organització). Durant el sopar i el post-sopar, l’expedició catalana va tenir la bona companyia de l’Stefan i família, en Rafa, l’Otto, en Volker… No hi veureu la Mireia perquè és qui ens va fer la foto.
Us recomanem a tots la nova expansió que vam inventar: es tracta de dividir els sis jugadors en dos equips, i molt més important, que vagin apareixent gerres de cervesa!
Gràcies a tots per aquests dies tan bonics!