Sant Jordi va ser dijous però els carcassonners catalans vam començar-ho a celebrar el vespre abans. Aquest passat dimecres vam jugar contra el potent equip de Romania. Els que vam sortir al terreny de joc vam ser els dos Davids, l’Eric, en Jordi i el cronista.
En David Bourdois va començar amb l’avantatge d’ajuntar tres monestirs. L’intent de bloqueig romanès no va tenir èxit: partida tranquil·leta pel nostre capi (109 a 90). Un bloqueig per bàndol va marcar el desenvolupament de la segona partida. La diferència important va ser que en David tenia una ciutat que creixia i el seu oponent tenia un camí de tres punts sense opció d’allargar-se. Partida amb molt bon control del catalanofrancès, que amb un excel·lent domini dels petits camps no va donar opció al seu rival (98 a 73).
L’Eric, en el seu debut, es va enfrontar a un rival amb molta experiència. El rival se’n va sortint i l’Eric va poder fer gaire més que crear els seus propis projectes. Per tancar-ne un necessitava el mazacote, i per l’altre, el mazacote amb camí. Tots dos van caure cap al costat romanès. Creiem innecessari i fora de lloc celebrar-ho abans de temps i no pas quan es va acabar la partida (78 a 121). Havíem avisat l’Eric que el seu oponent tenia sovint actituds d’aquell tipus i que havia de ser fort mentalment i aguantar la concentració, i així ho va fer a les següents partides! La revenja va començar amb un repartiment de llosetes molt més equilibrat, tant en petites ciutats com en monestirs. El jugador romanès va intentar entorpir tant com va poder les ciutats catalanes amb camins, però la sort va caure del costat del sabadellenc i les va anar podent tancar gairebé totes. L’atac català als camps va ser definitiu (100 a 89). Una ciutat amb molts habitants (quatre de catalans i dos de romanesos) va ser la protagonista de la tercera partida. El jugador romanès tenia un parell de meeples a la frontera intentant entrar-hi. La fitxa separadora va servir a l’Eric per expulsar un dels dos atacants, i a més, va tenir temps de tancar-la. Abans de donar-se la mà, l’Eric va rebre un gg a disset llosetes del final (altra vegada, innecessari). Els quatre seguidors catalans van aprofitar l’alliberament de la ciutat per estirar-se a tots els camps que van trobar i seguir la festa (117 a 89). Enhorabona, Eric!
En Jordi no va trobar la manera de compensar tres monestirs tancats matinerament pel seu rival. El cabrilenc no va tenir altre remei que intentar-ho compensar amb un atac desesperat al camp. Tant desesperat que va llançar un meeple suïcida que va acabar entrant i fent que la granja fos catalana. La diferència quan va passar això, però, era tan abismal que només va servir per no perdre de més (93 a 113). La segona va començar amb una ciutat catalana amb bona pinta, però que el repartiment de llosetes va fer que no es tanqués mai. Les llosetes que en Jordi necessitava per tancar la ciutat inicial li van arribar tardíssim (i de fet, no la va poder acabar tancant). Una llàstima perquè li va jugar de tu a tu a en Marian Curcan, campió del món el 2019, i li va faltar ben poquet (82 a 87). D’aquesta manera, en Jordi va aconseguir sumar les mateixes victòries que el seu equip al 2026.
Qui us ho explica va fer una primera partida amb molts bloquejos i intents de bloqueig per totes dues bandes. El monestir amb camí que va arribar a Tordera a la penúltima lloseta va decantar la balança (68 a 65). La segona partida va començar amb força igualtat, però a partir de la meitat es van començar a encadenar llosetes inútils o gairebé inútils i la partida es va convertir en un monòleg romanès (53 a 93). La partida definitiva va començar una mica millor pel romanès, però igual que la primera, va ser un joc molt d’equilibris. A cinc llosetes del final, encara no s’havien repartit les dues claus: els monestirs amb camí. El primer va caure cap a Catalunya, però immediatament després va caure l’altre pel costat contrari i va certificar la derrota catalana (81 a 86).
També va debutar en David Hernández, en aquest cas, contra el campió mundial del 2022, en Gere Árpád. En Gere va aconseguir un excel·lent monestir amb camí i també un bloqueig per cada costat amb un avantatge important de punts. Per compensar-ho, en David va intentar atacar el camp. Li va faltar molt poquet per remuntar-ho (90 a 92). La segona partida va començar amb moltes ciutats petites en un mateix camp que de seguida es va convertir en objecte de lluita. El jugador romanès va aconseguir un bloqueig de dos monestirs sacrificant-ne un de propi per aconseguir una superioritat de meeples. Una ciutat mitjaneta (de mida Figueres?) va donar un avantatge d’uns deu punts al català. El romanès, però, va anar tancant petits projectes i la lluita es va decidir al camp, on hi van acabar entrant tres catalans i dos romanesos (dos romanesos més van quedar-se’n a les portes) (98 a 87). Una ciutat de divuit punts va col·locar en David amb un avantatge important a la tercera partida. En David va fabricar una ciutat guardiola (ho va fer perquè el rival li va impedir tancar-la) i simultàniament es va anar creant un bon camp. La clau d’aquesta partida van ser els monestirs amb camí. El primer va ser català: nou punts directes i vuit punts de camí. En Gere va intentar entrar al camp amb un pagès kamikaze (que ens hagués clavat un bon ensurt), però les dues corbes li van sortir a en David i es va poder fer amb el punt (110 a 88). Enhorabona, David!
Primera victòria de l’equip en aquest mundial, que ens deixa la porta molt oberta a lluitar per les tres primeres posicions del grup. Podem felicitar a la generació debutant d’aquest mundial: l’Ender, en David Hernández i l’Eric s’han estrenat amb victòria (Marina, no et volem posar pressió!). La setmana que ve descansem, i la propera, tindrem un duel clau contra Taiwan. Guanyarem o perdrem, però lluitarem!
