Si ens tornem a enfrontar a Austràlia, intentarem que sigui de manera presencial, i sobretot, que ens toqui com a visitants (no us preocupeu, anirem en compte amb els cocodrils). Quina llàstima no haver-hi caigut abans! Ahir diumenge, els representants de l’equip català van ser la Míriam, en Pau, en Samu, en Dani Garcia i en David.
En David, tot i ser conscient de la diferència d’Elo a favor seu, va prendre’s molt seriosament el duel. Una ciutat de vint punts li va donar certa tranquil·litat a la primera partida. A partir d’aquell moment, es va dedicar, amb èxit, a evitar sorpreses desagradables. Assegurant-se un camp de dotze punts, va endur-se el primer punt (122 a 87). A la segona partida, l’australià va optar per un joc més agressiu, motiu pel qual el bretó va haver de jugar a protegir-se monestirs i bloquejar grans ciutats rivals. L’intent desesperat del contrincant per empatar la granja va quedar en això: en un intent (80 a 51).
En Samu va intentar a bloquejar però no n’hi va haver prou a la primera (71 a 80). A la segona, uns bloquejos inicials i una granja gran catalana semblava que podien tombar cap al nostre costat, però tampoc n’hi va haver prou (72 a 74).
La Míriam va començar a respirar tranquil·la quan va arribar a temps a bloquejar un intent de dos contra un del rival. Això sumat a la feinada que va tenir l’australià per recuperar un parell de seguidors, va ser suficient per una victòria còmoda (116 a 95). La segona partida va estar molt més lluitada: la Míriam va haver de fer mans i mànigues per compensar els quatre monestirs australians. A més, també es va haver d’enfrontar a un festival de grangers. Però si heu jugat mai contra la premianenca, ja ho deveu saber: és molt complicat guanyar-li els camps. Trenta-tres punts de meeples ajaguts van ser suficients per segellar la victòria catalana (102 a 94).
En Dani va tenir un duel força tranquil: el seu rival intentava bloquejar i usurpar més aviat poc. Fent gal·la de l’experiència i amb un molt bon control del joc, el de Sant Vicenç dels Horts va assegurar les dues primeres partides (115 a 91 i 149 a 108), donant el punt definitiu a Catalunya.
El tres a un al marcador ja era prou bona notícia, però encara quedava jugant en Pau, que altre cop es va enfrontar a l’espasa de l’equip rival (aquest cop, però, no es tractava del jugador amb més Elo de la BGA). Molt bona primera partida del menorquí, que va ser capaç d’anar una mica per davant gràcies a un parell de ciutats mitjanetes i assegurar-se el primer punt (88 a 82). També anàvem per bon camí a la segona, però les tres darreres tapetes van caure per l’australià com tres galledes d’aigua freda (que ara que comença a fer calor, tampoc seria tant dramàtic), (99 a 105). La tercera partida no pintava gaire bé d’entrada: tot i tenir certa compensació en monestirs, el de Ferreries va començar prop de trenta punts per sota. Mica en mica, i amb l’ajuda de la tapeta amb corba al moment clau, el menorquí va aconseguir un bon camp, i amb ell, la victòria (99 a 95). Primera victòria d’en Pau al mundial: enhorabona!
Aquesta victòria ens manté vius a la lluita per classificar-nos entre els setze primers. Aquesta setmana, molt probablement dissabte o diumenge, ens enfrontarem a la temible Xina. Ho farem tan bé com sapiguem!