Abans d’explicar-vos com ens va anar ahir, volem agrair a l’equip finlandès la comprensió sobre l’apagada elèctrica i les facilitats que ens van posar per concretar una nova data. Kiitos!
Ara sí: ahir ens enfrontàvem a un dels equips més emergents dels darrers anys, Finlàndia, que compta amb un autèntic fora de sèrie i uns quants jugadors més que no es mamen pas el dit. Els alineats per la nostra part vam ser en Pau, la Núria, la Carol, en Joan-Pol i qui us ho explica.
Les partides del cronista van ser les primeres d’acabar i, segurament, les més plàcides. Totes dues van ser força semblants: el rival va jugar molt a bloquejar els seguidors catalans (potser un xic massa), però la majoria dels bloquejats van acabar fent una quantitat important de punts i un cop aconseguida la superioritat de meeples, el jugador finlandès no va tenir prou partida per retallar els punts (98 a 78 i 93 a 70).
La Carol es va enfrontar a un altre rival també molt bloquejador. A la primera partida la santvicentina se’n va sortir amb força comoditat (125 a 90). La segona va ser més igualada i complicada. De fet, tan complicada, que va caure per l’altre costat (109 a 117). La definitiva va començar molt malament pels nostres interessos: els intents de la Carol per bloquejar una ciutat grandeta del contrincant no només es van veure frustrats sinó que el finlandès la va tancar de seguida. La catalana es va ressentir moralment de la trompada, i a més, la sort no va estar del seu costat per almenys espantar el rival a través dels camps (89 a 114).
La Núria es va enfrontar a un jugador amb molt més nivell que Elo. A més, es va convertir en el monstre de les corbes (fins a cinc llosetes del final, la catalana no en va robar cap) i això li va condicionar molt la recuperació de meeples i tota la primera partida en general (79 a 112). La segona partida va començar molt malament per la Núria, encaixant un 0 a 16 d’entrada. Això la va fer atacar ràpidament la granja gran, potser amb un meeple massa (més endavant va trobar a faltar tenir-ne algun més a la mà). Poca cosa a fer (84 a 105).
El Sant Cristo gros li va tocar a en Pau: el de Ferreries tenia davant l’actual jugador amb més Elo de la BGA. Els nervis van jugar una mala passada al menorquí, que va veure com de seguida perdia tres meeples i dos més li quedaven penjant d’un fil. Tot i fer el millor que va poder, no va poder evitar una àmplia derrota (78 a 109). La segona partida va ser molt més igualada: en Pau va anar per davant al marcador durant bona part de l’enfrontament i la partida es va acabar decidint per la granja gran (84 a 104).
La primera partida d’en Joan-Pol va ser força tranquil·la (almenys per ell) gràcies a uns quants bloquejos inicials (99 a 74). La segona va ser força igualada i es va acabar decantant pel cantó nòrdic (99 a 109). A la tercera, el català va intentar-ho tot i més per entrar al camp gran, però el rival va treure tres trencants seguits que va deixar tres grangers catalans borratxos i en Joan-Pol sense cap opció (57 a 99).
Felicitem l’equip finlandès que amb aquesta, ja suma dues victòries a la competició. La setmana que ve (segurament al cap de setmana) ens enfrontarem per primera vegada a un equip d’Oceania: Austràlia. Aquí serem i aquí us ho explicarem!