Ho reconeixem: hem fet un parell d’anys de parada de les cròniques del mundial. Després d’aquesta pausa, avui ens hi hem tornat a animar. El debut ha estat aquest matí contra el potent equip de Hong Kong. En David, capità de l’equip en aquesta edició i en la passada, ha decidit alinear la Núria, la Míriam, els dos Danis i el mateix David.
El primer d’acabar ha estat en Dani Garcia. El rival mica en mica s’ha escapat a uns quaranta punts de diferència. Quant el de Sant Vicenç dels Horts ha pogut començar a recuperar meeples i lluitar pels camps, ja era una mica tard. Si a això hi sumem un parell de monestirs del rival i un intent frustrat de robar la ciutat gran, convindreu amb nosaltres que hi havia ben poc a fer (95 a 108). A la revenja semblava que hi havia esperances de forçar el desempat: força igualtat de punts i de meeples. Un monestir i una ciutat hongkongueses han complicat les coses a en Dani, i les dues fitxes que li haguessin fet recuperar meeple i tenir alguna opció han caigut al contrincant (80 a 94)
La primera bona notícia ens ha arribat des de Rubí. La Núria ha començat molt bé gràcies a un bloqueig inicial, i amb un molt bon control del joc s’ha assegurat el primer punt (112 a 85). A la segona partida, una corba per recuperar un monestir de la catalana ha acabat fent de trampolí per un dos contra un del hongkonguès. El marcador podia haver estat molt més ampli si la Núria no s’hagués dedicat a retallar tant com ha pogut amb monestirs i camps (114 a 120). La tercera partida pintava bé per la flamant campiona de Catalunya gràcies a una ciutat ben protegida a punt de tancar. La sort (en aquest cas potser millor que en diguem mala sort) ha volgut que les tres peces que permetien tancar-la caiguessin a l’oponent. Rascant punts d’un costat i de l’altre i gràcies a un camp (no rellamp però sí valuós) que el jugador asiàtic no ha aconseguit empatar, la Núria s’ha endut el punt decisiu (75 a 71).
En David ha començat amb un molt bon control la primera partida. Ha pintat bé tota l’estona i s’ha endut el punt amb certa comoditat (fa il·lusió dir que alguna partida es guanya sense patir perquè no és el més habitual, 102 a 84). La segona partida ha començat molt malament pel catalanobretó: un seguidor bloquejat i tres monestirs difícilment recuperables. La màgia d’en David combinada amb alguna jugada dubtosa del contrincant i la recta de la darrera lloseta han estat a punt de fer la festa major, però només ha estat possible rescatar un empat (i victòria hongkonguesa pel jugador inicial, 115 a 115). La tercera partida ha estat condicionada per una jugada dubtosa a l’inici del rival, que ha permès a en David fer-se amb el camp de dotze punts i a poc a poc assegurar-se la victòria (124 a 99).
On s’ha viscut un autèntic drama és a Premià: a la Míriam li ha tocat jugar amb meeples verds. I no tant greu com això, però també males notícies: a la primera partida, cap dels intents de bloqueig que ha iniciat ha tingut èxit: els meeples vermells s’han pogut escapar cada vegada i fer-se amb el primer punt (84 a 111). A la segona, la Míriam no ha tancat una ciutat de divuit punts, no ha tancat una ciutat de divuit punts i no ha tancat una ciutat de divuit punts. Ho repetim tres vegades perquè les tres fitxes que permetien tancar-la li han sortit a ella, i ha pres aquesta difícil i valenta decisió per no entrar un meeple rival al camp i tornar-n’hi un altre d’un camí. Ben decidit! (89 a 77). La definitiva ha començat amb diversos bloquejos per totes dues bandes. Una intensa i igualada lluita que ha estat a prop de caure del nostre costat però finalment no ha pogut ser (85 a 90).
El cronista s’ha enfrontat al campió del món d’Azul, que a la primera partida ha organitzat una autèntica festa de monestirs, i l’única manera que ha trobat el català per contrarestar-ho ha estat intentar endur-se una gran ciutat pràcticament inacabable. La darrera peça que permetia la connexió ha caigut cap a Catalunya, però gairebé en temps de descompte, el de Hong Kong ha aconseguit entaforar-hi un seguidor per un altre costat i empatar-la, enduent-se així el primer assalt (95 a 100). La segona partida pintava força més bé gràcies al control d’una granja prometedora. Diem “pintava” en passat perquè una tapeta separadora ha permès al hongkonguès tancar una ciutat de vint-i-dos punts i estar ben a prop d’endur-se el duel. Només un miracle final entre un tub i un dorito (i la loteria del 50%) han permès al català sobreviure (111 a 107). Un 5 a 16 d’inici i un granger català un xic precipitat feien entreveure un mal final. I encara s’ha complicat més quan l’asiàtic ha atacat amb èxit una ciutat inicialment catalana i se n’ha endut la majoria. Fent una colla d’equilibris (i reconeguem-ho, amb bones llosetes en alguns moments clau), el punt ha caigut del costat de qui us ho explica (81 a 75).
Matx igualadíssim que s’ha decantat cap al nostre cantó. Celebrem-ho, però tampoc gaire, que demà a les vuit del vespre ens espera Finlàndia. L’equip nòrdic està liderat per l’Otto Ikonen (Nallerheim), a criteri de més d’un, jugador de primera línia mundial. Més val que anem en compte perquè el conjunt ha pujat molt el nivell durant els darrers temps. Us animem a seguir-ho en directe (pot ser que algun streamer ho retransmeti o podeu mirar les partides per la BGA). En qualsevol cas, des d’aquí us ho explicarem.