Divertit cap de setmana juganer a la capital alt-urgellenca. El campionat de Carcassonne es va jugar diumenge però molts jugadors vam pujar divendres o dissabte i vam aprofitar per jugar altres tornejos, visitar la fira de jocs (que us recomanem) o fer boniques excursions pels voltants (que també us recomanem).
Quin goig, tantes dessuadores i samarretes de Carcassonne.cat! El torneig el vam jugar diumenge 6 a la sala de plens de l’ajuntament de la Seu (després d’algun estira-i-arronsa), on vam tenir un aïllament que alguna vegada havíem trobat a faltar.
Després de jugar a fer d’alcaldes i regidors, vam anar per feina: poc després de les deu en punt vam engegar els rellotges.
El primer de superar la ronda de vuitens va ser en David, que va vèncer dues vegades l’Àlex. L’Eduard va tombar l’Aleix també per dos a zero, però volem destacar la resistència que va oposar el vallesà: totes dues partides es van decidir per un badall de grill. La primera partida entre en Pau i en Samu va acabar en empat, i tractant-se d’una eliminatòria, el primer punt se’l va endur el jugador no inicial (en Pau). El de Ferreries va aprofitar l’oportunitat i va sentenciar a la segona partida. La Núria va haver de suar de valent per tombar en Paco, que va tenir molt bones opcions a la primera partida però va acabar cedint per dos a zero.
La resta d’eliminatòries van anar al desempat. Ens sembla una bona filosofia, ja que hem vingut fins aquí, almenys juguem tres partides. La Marina va guanyar la primera partida a la Míriam però no va poder rematar a les dues següents. La Goretti va guanyar la primera a en Dani i va collar-lo fort durant la segona, però el santvicentí va acabar sobrevivint. En el matx entre Garcies, la Carol va haver de suar de valent (i rescatar un monestir in extremis) per remuntar la primera victòria d’en Carles. I finalment, en Jordi va sorprendre en Pere a la primera partida però no va aconseguir el desitjat segon puntet.
La primera de classificar-se per les semifinals va ser la Núria, que va aprofitar les bones llosetes de la primera partida contra la Carol per situar-se un a zero. A la segona, la sort no va ser la mateixa, però la rubinenca va fer màgia per acabar colant-se a un rellamp de granja i aconseguir el pas a la següent ronda. La Míriam, amb un joc molt precís, va ser capaç de tombar l’Eduard per dos a zero. D’aquesta manera, les del meeple vermell van prendre’s la revenja dels seus botxins de l’any passat. Bones partides també d’en Pere, que va tombar en Pau per la via ràpida. L’enfrontament més emocionant de la ronda va ser entre dos dels habituals de les rondes finals als campionats de Catalunya: en David i en Dani. El catalanobretó es va imposar al primer assalt amb clara autoritat, però en Dani va ser capaç de refer-se i forçar la tercera partida. La cosa pintava bé per en Dani, que tenia uns punts de desavantatge però un balanç de dos meeples més que el seu rival. En David, però, amb una precisió quirúrgica, va acabar fent valer els punts d’avantatge que tenia.
Després d’aquesta ronda, una bona colla vam compartir un dinar ple d’anècdotes, rialles i una mica de nervis pel que passaria a la tarda. No direm que ho hem inventat nosaltres (el tercer temps del rugbi fa molts anys que existeix), però us recomanem que, sigui quina sigui la vostra afició, aneu a dinar o a sopar plegats amb els vostres companys, rivals i amics.
Les batalles per un lloc a la final van ser molt interessants. En David va imposar-se a la primera partida, però a la segona la Míriam va ser capaç d’endur-se més camps dels que hi havia en joc per seguir viva. La partida de desempat va tenir tota l’estona bona pinta per en David, però no va ser fins a poques llosetes del final que va tancar la ciutat que va deixar sense opcions la seva rival. A l’altra banda del quadre, la Núria es va avançar a la primera partida però en Pere va igualar. A poques llosetes per acabar la tercera, la Núria va fer una jugada molt valenta: deixar una ciutat de vuit punts sense meeple (era molt difícil de veure la jugada i encara més difícil fer-la sense que et tremolin les mans mentre col·loques la lloseta). L’aposta va sortir-li bé i va acabar guanyant per tres punts de diferència.
Abans de la batalla definitiva, la Míriam i en Pere es van jugar la medalla de bronze a partida única. El tercer lloc se’n va anar cap a Premià. Excel·lent torneig, Míriam!
Una partida molt ben jugada pels dos costats va obrir la final. La Núria va agafar una mica d’avantatge a través d’alguns punts directes i va defensar-los molt bé perquè en David no pogués eixugar la diferència. La segona partida va començar molt bé per la Núria, que va aconseguir un tretze a zero (amb una mica de compensació sobre el tauler per en David). L’avantatge es va anar eixamplant i escurçant durant la partida. Volem destacar un sacrifici molt vistós i gens intuïtiu que va fer la Núria: aprofitant l’avantatge del marcador, va provocar un bloqueig en què el seu rival s’enduia vuit punts i ella només un però s’assegurava que la tapeta separadora no la faria miques. Per activa i per passiva, en David va intentar donar la volta a la partida, però li van acabar faltant un parell de punts. Dues grans partides dignes d’una final. Molt ben jugat i gràcies a tots dos per haver-nos fet vibrar d’aquesta manera!
Quant a en David, encara queda un cartutx perquè pugui competir a Alemanya: l’equip català ens esforçarem al màxim per intentar quedar entre els tres primers del WTCOC. I Núria, la més sincera enhorabona, campiona! Ho faràs genial a Herne, n’estem segurs!
Agraïm al Festival de Jocs del Pirineu i a l’ajuntament de la Seu l’espai, a Devir els premis, a tots els que hi heu participat la bona actitud i els somriures, i als companys de Carcassonne.cat per la feina feta! Ens veiem properament als taulers!