Els catalans ja anem escalfant motors. No, no us heu fet un cacau amb els dates (tampoc seríeu els únics): el mundial comença passada Setmana Santa, aquest matx amb els companys hongaresos era un amistós de preparació.

En aquesta ocasió, els guerrers vam ser l’Eduard Llorca, en Samu Arroyo, en Jordi Carlos, la Isabella Delcorso, la Míriam López, l’Alberto Martínez i qui us ho està explicant.

Les primeres bones notícies ens van arribar des de Cabrils, en Jordi. A la primera partida, la superioritat de meeples va permetre-li empatar la granja sense patir en excés, i mentrestant anar aconseguint avantatge per altres costat. Partida controlada tot i l’ajustat marcador (95 a 88). La segona partida va començar de manera semblant, però en aquest cas, en Jordi va necessitar l’últim dorito que quedava per poder tancar una ciutat de 24 punts. La sort va caure del nostre costat (117 a 101).

La Isabella va debutar amb l’equip català amb una partida amb poca fortuna (63 a 106). A la segona va estar molt més a prop de la victòria, però tampoc va poder ser (84 a 86).

L’Alberto, que ja havia debutat en un altre matx amsitós, va aconseguir la seva primera victòria amb l’equip tot i la festa episcopal del seu contrincant (fins a cinc monestirs). El català va haver de suar de valent obtenint punts de ciutats i granges per poder compensar-ho (124 a 104). La segona partida va començar pintant molt millor, ja que l’Alberto va començar tancant dos monestirs que li van donar un bon coixí al marcador i li van permetre controlar les granges (125 a 86).

La Míriam va començar jugant amb foc: va dipositar tota la confiança en la fitxa de ciutat completa (la necessitava per alliberar dos meeples). El seu rival, però, no va voler deixar les coses a l’atzar i va llançar dos meeples a aquesta mateixa ciutat. Un cop connectada tota la ciutat, la premianenca va fer-hi entrar el tercer seguidor. L’hongarès tenia un rellamp de camp protegit amb un filat. Bé, potser el filat no hi era, però no hi havia manera d’entrar-hi. La Míriam es va haver de conformar amb els punts de la ciutat (que va acabar sense tancar-se) i les granges petites. Per ben poc, però tot plegat va ser suficient (105 a 102). La revenja va començar força bé (us ha tocat mai a la primera fitxa la tuberia amb escut? a part dels punts, sembla que dóna més moral!). El contrincant, però va aconseguir tancar dos monestirs i es va posar per davant. La Míriam va aconseguir tancar una ciutat de 12 punts que deixava l’assumpte força equilibrat. Com qui no vol la cosa, però, la Míriam havia fet anar creixent una granja que va acabar siguent de 24 punts. Els sis monestirs hongaresos no van ser suficients per contrarestar-ho (133 a 121).

El cronista va haver d’evitar contínuament els intents de bloqueig (ja de bon principi) del seu oponent. L’vantatge còmode al marcador i amb els punts del tauler només es veia amenaçat per la manca de seguidors a la mà. Tant era així que, en dues ocasions, l’hongarès va preferir no tancar una ciutat de 14 punts per poder mantenir la situació. A la tercera va anar la vençuda (la va tancar) però no va ser suficient (93 a 73). Segona partida de mèrit dubtós, d’aquelles que surt tot cap a un dels dos bàndols de manera escandalosa i que, encara que els dos jugadors es confabuléssin, se’n veurien un bull per fer canviar la victòria de bàndol (120 a 81).

A en Samu se li va complicar la partida poc després de començar: dues ciutats hongareses dificultaven molt la missió. Va fer màns i mànigues per capgirar-ho però no hi va haver manera (87 a 106). La segona va començar molt millor pels interessos catalans. Una granja central difícil d’atacar va servir en safata la victòria al de l’Hospitalet (95 a 80). La tercera partida és d’aquelles que et fan pensar “sort que no sempre és així!”. Una jugada precipitada del català va permetre a l’hongarès guanyar la granja central i en Samu es va quedar sense opcions (49 a 105).

El darrer d’acabar va ser l’Eduard, que va haver de bregar amb una missió ben complicada: enfrontar-se a l’actual campió hongarès i un dels millors jugadors d’Europa. El barceloní no es va arronsar i va jugar de tu a tu fent dues partides molt igualades. A la primera, l’hongarès va dependre d’una tapeta amb corba que li permetia fer dotze punts de ciutat i sis més de grangers. Li va sortir (99 a 112). A la segona, i amb bona part de l’equip visquent-ho a través del discord (ja sabeu que us animem a tots a connectar-vos-hi els dies de partit!), un altre molt bon paper que es va veure frustrat quan les dues últimes tapetes van sortir-li al rival (71 a 73). Com coi s’ho fan, aquesta gent tan bona, per caure sempre dempeus?

Del matx de dimecres en podem treure una conclusió tan Clara com inútil: als hongaresos no se’ls dóna bé jugar contra jugadors nascuts al Maresme (Míriam, Jordi, Dani). Per assegurar el tanto, però, si ens hi tornem a enfrontar mirarem d’alinear també en Santi. Ara parlant seriosament (ja sabeu que molt de tant en tant ho fem): el matx ens haurà servit per agafar rodatge de competició i el resultat final, tot i ser el de menys, ens haurà servit per agafar confiança. Si fem algun altre amistós, us ho explicarem. I si no, no.