Nova victòria de Catalunya, en aquest cas contra l’equip de Hong Kong, a priori un dels rivals més vulnerables del grup. Tot i això, sabem que no hi ha rival petit i tot s’ha de jugar. Per sortir a la guerra vam alinear la Nuria, en Samu, en Santi, en Manel i l’Eduard Llorca.

Cal que us diguem qui va acabar primer? Prou, Samu, home, que ja no sabem com més allargassar la broma! En aquest cas, va jugar contra un rival que es va deixar bloquejar amb relativa facilitat, i el català aquestes oportunitats no les perdona (111 a 96 i 114 a 79).

La Núria va fer una gran aposta per la granja que li va sortir bé (petitona, només 27 puntets) que va sentenciar la partida (96 a 63). Per un moment, segons el missatge del xat, el rival va estar a punt de capitular, però finalment va acabar jugant la segona partida. La Núria va tancar una ciutat gran que la va disparar al marcador (50 a 19) i a partir de llavors es va dedicar a jugar amb molta seguretat perquè la victòria no se li escapés (91 a 69). Bravo!

En Santi va jugar a l’atac, tal com li agrada fer sovint, buscant bloquejos. El problema va ser que només els va aconseguir buscar, tenia davant en Houdini de Hong Kong (65 a 101). A la segona, en Santi va haver de tirar de grangers per endur-se el punt (124 a 120). La tercera partida es va decantar per un trencant, que ja des de mitja partida es veia crucial (que tothom sap que es una paraula que ve de “cruce”). Malauradament, no us podem explicar un 3 a 0 pels catalans (78 a 84).

El mag Manel va salvar-se de bloquejos gairebé cantats que l’haguessin deixat amb 2 o 3 meeples menys. L’emoció va fer que es quedes sense meeples unes poques rondes, però afortunadament en va poder recuperar. A més, va poder fer-se ermità i aconseguir fins a 32 punts amb monestirs. També va tenir l’encert d’atacar l’única granja suculenta. Tot això combinat amb un doble bloqueig cap al final, va deixar sense opcions l’asiàtic (105 a 92). La segona partida va anar molt igualada. Va ser un final de cara o creu, en què una corba podia unir dos meeples del cornellanenc i robar la granja gran o deixar-lo amb la mel als llavis. Bé, diguem que en Manel va necessitar la partida de desempat (66 a 85). La tercera va començar amb una hipotètica ciutat guardiola catalana. En diem hipotètica perquè la va acabar tancant (màgia altra vegada!). A partir d’aquí, el català va jugar a assegurar i a empatar construccions, sense córrer gaire riscos (112 a 96).

L’Eduard va començar bloquejant un camí rival, i poc després va fer el mateix amb una ciutat d’un sol punt (tot i que de rebot va rebre un monestir propi). Amb un seguidor de menys, el jugador de Hong Kong no va tenir gaire oportunitats de lluitar per la granja (117 a 103). La segona va començar al revés, dos bloquejos catalans per tres de Hong Kong. Afortunadament, el monestir que permetia unir granges i fer set punts va caure a Barcelona. I amb ell, la partida (89 a 82).

Matx molt seriós del combinat català que ens deixa a les portes de la classificació. Sense massa temps per pair-ho, avui dilluns al vespre ens enfrontem a l’equip belga, amb qui estem virtualment empatats. Guanyant, hi ha opcions serioses de la classificació directa a quarts. Perdent… bé, per si de cas millor que ho provin els belgues.