Peru n pèl. Si després d’aquest lamentable joc de paraules deixeu de llegir la crònica, no us jutjarem. I calceu-vos, perquè diumenge a la nit em van dir que no calia que anés a l’INEM, que em renovaven el contracte de cronista per almenys una setmana més. I no està pas malament, eh! Em paguen molt bé… amb visibilitat!

En aquesta ocasió, els valents que van defensar els nostres colors van ser en Dani, en Joan Pol, la Núria, l’Eduard i en David. Van jugar amb la pressió d’haver de guanyar per passar ronda, ja que a l’hora de començar ja coneixíem la victòria d’Argentina.

El primer d’acabar va ser l’Eduard. Ferotge lluita per una granja de trenta punts que acaba en empat (a cinc meeples!), i el català aprofita el bloqueig d’un monjo peruà per aconseguir una diferència estreta però suficient (112 a 105). Ferotge lluita d’una granja de trenta punts que acaba en empat. No ens hem equivocat, van fer el mateix dues vegades! En aquest cas l’Edu va anar un pèl més tranquil, perquè va poder blocar una ciutat de bon principi que li va proporcionar cert avantatge (116 a 88).

En David va sortir a menjar-se el món (o almenys el tauler!) i es va endur més d’un ensurt, en trobar-se davant d’un oponent bloquejador. Ell diu que va tenir sort amb les llosetes salvadores, però ja sabeu que som partidaris de només parlar de sort quan és dolenta, per allò d’acollir-nos al dret universal de rondinar (109 a 93). A la revenja, va fer un pensament: i si no llenço gaire meeples, com em bloquejarà? Tot i així, el rival va ser capaç de bloquejar-n’hi un. En David va forçar un dos contra un a una ciutat de 18 punts que li va donar un avantatge gairebé definitiu, que només es va dedicar a defensar (96 a 69).

Partides de defensa i atac d’en Dani. Intentant fer punts i bloquejar alhora. La primera es va definir per una gran granja peruana (99 a 120). A la segona, en Dani va tenir cert control de la partida tot i patir fins al final (105 a 97). Al desempat en Dani es va confondre de joc (en aquell moment creia que jugava al pòquer) i va fer un “all in” arriscant tres meeples… i el rival va arribar a temps de bloquejar. A vegades surt bé, i altres com aquesta, no tant (80 a 93).

En Joan Pol va tenir temps d’esternudar, i quan es va refer es va trobar amb uns quants meeples bloquejats i les granges perdudes. A vegades un començament desafortunat, et deixa gairebé sense opcions (62 a 93). A la segona, la granja gran se’n va tornar a anar cap a Amèrica. En aquest cas, però, en Joan Pol duia un cert avantatge i per això va decidir encertadament defensar les granges petites (94 a 88). El desempat es va decidir gràcies a, l’habitual en aquest joc, poder de l’església (116 a 94).

La primera partida de la Núria va acabar amb els punts grossos (camps i ciutats grans) empatats i es va decidir per petits detalls (94 a 83). I a la segona més del mateix. En gairebé tot, excepte en el signe del marcador (73 a 77). El desempat va ser un autèntic recital a favor de la catalana, que no va donar cap opció a l’oponent (123 a 65).

Resultat final de 4 a 1 que ens classifica per als vuitens de final com a tercers del grup. Ens ve de gust felicitar a tres màquines de matar (Edu, David i Joan Pol), que han tancat la fase de grups amb ple de victòries. Per cert, Joan Pol, si algun cop t’hi decideixes, pots mirar de guanyar sense fer servir la partida de desempat, així qui pateixi del cor també podrà mirar les teves partides!

El proper rival (demà dijous) serà l’actual campiona d’Europa: Alemanya. Els precedents, horribles (1 duel a 9 entre mundial i europeu), però això va ser al 2020! Màxim respecte, però ho farem tant bé que sabrem… que no és pas poc.