Catalunya 4 – Bielorússia 1

Aquesta vegada sí. El passat dijous ens vam enfrontar a la selecció bielorussa, i no només ens vam endur el punt sinó que no vam passar angúnia fins a l’últim moment.

Pel costat català van jugar en David, en Dani, la Núria, l’Eduard i l’Óscar.

La primera d’acabar va ser la rubinenca, que s’enfrontava a la jugadora de més Elo de l’equip bielorús. A la primera partida no hi va haver color: la seva oponent va tenir la sort de cares i a més no va deixar marge de reacció (92 a 118). La segona partida va començar d’una de les pitjors maneres possibles (a algú l’hi fa il·lusió començar robant la fitxa de tot ciutat?), i poc després patint un bloqueig que acabaria deixant la catalana a remolc altra vegada. Aquest cop, però, va tenir les seves opcions, però alguna imprecisió va deixar-la fora de combat (71 a 77). Una llàstima, però estic (i m’atreveixo a dir que estem) segurs que a la propera anirà millor!

Menció a part al duel de l’Eduard. No sóc al grup de whatsap de Bielorússia però m’atreviria a escriure el missatge que hi va escriure el seu oponent quan va acabar les partides. “Sabeu quan a una partida us surt absolutament tot rodat? Doncs l’hi ha passat a l’altre. I dues vegades!”. No et traiem el mèrit, Edu, que si bé és cert que et van sortir molt bones llosetes, vas fer una classe magistral de com aprofitar-ho per no donar opció a l’oponent (114 a 76 i 82 a 57).

En David va començar amb força mal peu. O potser dit millor, ell anava fent però el rival també, i força més depressa. Després d’aguantar el ruixat tan bé com va saber, va construir un bisbat i part d’un altre (si recupereu la partida veureu quants monestirs li van tocar, i a més, amb molt bones possibilitats). Primer punt al sac (126 a 105). La segona part va tenir força menys èpica: en David comença collant alguns meeples del rival, deixant-los poques o cap opcions. A partir d’aquí, va començar la classe sobre com es juga amb meeples de més (97 a 83). Ens comentava que després d’aquesta segona partida va aconseguir el seu millor Elo històric (718). Enhorabona, crac!

Molta igualtat a les partides d’en Dani. Es van anar a trobar dos jugadors a qui els agrada combinar els seus punts amb bloquejos, d’aquelles que fan venir ganes als espectadors d’anar a buscar crispetes. Final jugat amb molta precisió, renúncia d’en Dani a les granges que l’hi permet assegurar una colla de punts per un altre costat (79 a 73). A la segona partida, una altra vegada lluita per la granja en què en Dani llença dos grangers per pispar-li a la contrincant però poques llosetes després queden com a espectadors. Al final, però, cop de sort que l’hi permet tancar ciutats i a més donar algun puntet als grangers “perduts” (95 a 90). Per cert, entre les dues partides, en Dani es va sumar a l’associació de bisbes que havia fundat en David.

Quedava només l’Óscar, que es va haver de refer d’un mal inici: 74 a 86 i, els que vam veure la partida, podem dir que la diferència de punts encara va ser prou benèvola. A la segona i la tercera partida, però, va aconseguir girar la truita de manera bastant fulminant (107 a 89 i 122 a 87).

Resultat final de 4 a 1, i agafem una mica d’aire de cares a lluitar per les tres primeres posicions (a la pràctica gairebé podem dir que al nostre grup n’hi ha dues, ja que hi ha el temible Japó). El proper enfrontament, dissabte al vespre contra Argentina. Fonts que no podem revelar ens han comunicat que en aquest matx Messi es quedarà a la banqueta.