Hem jugat com mai i hem perdut com sempre. Una frase que podem fer servir en diversos matxos d’aquest campionat europeu. Diumenge ens vam enfrontar a Romania, que ja ens havia clavat un disgust durant el mundial. Per part nostra, els jugadors presentats van ser en Pere, l’Eduard, en Jordi, en Santi i en David B. Per part romanesa, ni més ni menys que el vigent campió del món, en Marian Curcan. El premi gros se’l va endur l’Edu, per variar.
El primer d’acabar va ser en Santi. Va acabar el duel amb males sensacions, ja que no va tenir massa opcions a cap de les dues partides (83 a 73 i 90 a 75). A posteriori va fer l’exercici (molt recomanable, per cert) de repassar les pròpies partides per detectar on l’havia pifiat. La sorpresa se la va endur quan no va detectar errades greus; el que l’havia perjudicat és que aquesta vegada l’atzar no l’havia ajudat gens en el seu joc d’estil súper arriscat, en el qual gairebé sempre pesca alguna cosa.
Control tranquil de l’Eduard a la primera partida. Fins que… pam! El rival l’hi iguala una ciutat gran que no es tancarà mai. No passa res, no ens esverem, la partida segueix siguent catalana. Fins que pam una altra vegada! El romanès no es conforma amb empatar la ciutat i l’hi roba. Que trapelles que són aquests campions del món! (77 a 84). Segona ronda amb molt de patiment que, aquest cop sí, acaba amb un bon final (92 a 91). Una victòria així, a més, té un efecte moralitzador important; després d’estar tota la partida amb un peu a fora, acabes revivint. A la tercera, en Marian es va fer amb el control d’una granja immensa. Com que no volia córrer cap risc, hi va llençar 3 meeples. Els esforços del català per puntuar en tots els altres àmbits van resultar estèrils (108 a 118).
En Pere es va vestir de bandoler a la primera partida. El rival tenia un camí llarguíssim i en Pere el va atacar per tots dos costats. Segur que almenys per un entro, i com a mínim, l’empato! Doncs no, els dos bandolers van acabar amb un paper molt més galdós que en Serrallonga, i els punts del camí gran se’n van anar cap a Romania. Vist que aquest estil de vida no l’hi va funcionar, en Pere va deixar de jugar i al seu lloc va aparèixer el bisbe de Molins (jo tampoc sabia que existia). Heu acabat mai la partida amb 5 meeples posats a monestirs? La qüestió és que va haver de recitar els goigs a Sant Empat per compensar totes les desgràcies que estava patint en forma de tapetes romaneses. Un cop més (m’he descomptat, 47?) el desempat de començar segons ens va somriure (99 a 99). A la partida decisiva va penjar els hàbits. Partida duríssima i igualadíssima que es va decidir a les tres darreres llosetes. És el que passa quan els dos bàndols juguen molt bé, que és impossible que guanyin tots dos. Llàstima! (118 a 122).
I del bisbe Pere passem al cavaller Jordi. La primera partida comença pintant bastos pel català. En una ciutat amb dos meeples per banda, en Jordi va tenir l’ocasió de buscar entrar-hi el tercer, i no va dubtar. No només s’hi cola sinó que l’acaba tancant. El rival fa mans i mànigues però ja no hi és a temps, bon control català (103 a 98). A la segona partida és el romanès, qui es fa amb una ciutat gran… fins que en Jordi l’hi empata! Partida molt igualada, però en Jordi amb avantatge quant a bloquejos. Una col·locació <<poruga>> (paraules del propi jugador) del monestir amb camí impedeix que el català es faci amb el duel en aquesta segona partida (82 a 86). La tercera partida comença molt malament pels interessos catalans. 12 a 0, una ciutat petita catalana a punt de ser bloquejada, i una ciutat gran per Romania. Segur que no endevinareu que… exacte! En Jordi empata la ciutat gran. Quan jugueu contra ell podeu provar de no posar-vos en cap ciutat. Així no us la podrà robar, segur que això el confon. Intensa lluita per les granges que s’acaba emportant el català, però no és suficient. El que sí que decanta la balança és que… recordeu que parlàvem d’un ciutat GAIREBÉ bloquejada? (118 a 115). Bravo!
En David Bourdois es va passar la meitat de la primera partida tocant llosetes. Llosetes i prou. Va ser víctima d’un festival de bloquejos que no l’hi va permetre remenar gaires meeples. Tot i això, no va llençar la tovallola i va estar a punt de contrarestar-ho (64 a 65). A la revenja, el català va tenir una posició còmoda bona part de la partida. Necessitava un “mazacote” dels tres que quedaven per tancar una ciutat gran (87% de probabilitats d’èxit). Quin ensurt que vam tenir quan l’hi van sortir els dos primers a l’oponent. Per sort, no van ser tots tres! (102 a 89). A la tercera partida, en David va cometre l’error de confiar que les ciutats grans costen horrors de tancar. El romanès va anar fent, i quan en David se’n va a donar, va ser a temps de forçar que per tancar calguéssin els dos “mazacotes” que quedaven. Repartiment de les dues llosetes clau, que impedeixen tancar la ciutat, i en David s’emporta la victòria després d’un interessant ball de grangers (100 a 97). Després del matx, confessava que notava que havia fet jugades fluixes. Us imagineu que pot fer si està inspirat?
Al final, doncs 2 a 3. Un altre cop, llàstima! Felicitem per l’equip romanès, que va fer un Aquesta setmana juguem i ens la juguem contra la República Txeca. Els números són molt clars, si guanyem els dos partits que ens queden, passem ronda. Si només en guanyem un, depenem de caramboles (compte, que hi ha opcions realistes), i si els perdem tots dos quedem fora, i a més, com a cuers del grup! Ja us ho explicarem.