Catalunya 0 – Alemanya 5

Dimarts vam ensopegar amb Alemanya… de nou. En aquesta ocasió, l’equip català va estar format per els debutants Dani Garcia i Jordi Carlos, a més d’en Santi Fradera, en Samu Arroyo i l’Eduard Llorca.

El primer d’acabar va ser en Samu (sorpresa!), que no va poder superar el seu rival en cap de les dues partides: 65 a 73 i 81 a 96.

El següent d’acabar va ser en Jordi. Va sortir al tauler amb la serenor de les grans finals però amb tots els respectes que es mereix un dels cracks del Carcassonne a la BGA com és Nocebo. El català va aconseguir jugar de tu a tu durant bona part del primer enfrontament (lleugera iniciativa al marcador, bloquejos pels dos costats…). La clau de la partida va ser una ciutat catalana gran (com que jugava un maresmenc, en direm Mataró). Nocebo va posar-hi un tros gran de ciutat per impedir-ne el tancament, i en Jordi la va donar per intancable, centrant-se en tancar altres ciutats més petites. Al final, taules en la lluita per les granges, i van ser els punts acumulats els que van decidir la partida (84 a 87). En Jordi comentava que si hagués jugat més fort per la ciutat gran, potser el resultat hagués estat un altre. Que fàcil és veure-ho a pilota pasada! (i veient les llosetes que han acabat sortint). En Jordi no es va donar per vençut i va començar la segona partida sense enterrar la daga. Comencen cadascú amb una ciutat gran, i com passa a vegades, s’acaben trobant. Enmig del ball de bastons, Nocebo va tenir la sort (dels campions) d’endur-se la majoria (tot i que no es tancarà mai), mentre que en Jordi s’hi va deixar les dents. Bé, les dents potser no, però un meeple sí. En Jordi va seguir donant guerra durant la resta de la partida, però perdre la granja gran l’hi va costar el segon punt (103 a 72). En qualsevol cas, molt bona lluita d’en Jordi, que si juga a aquest nivell segur que obté millors resultats en les properes rondes.

L’Eduard va estar molt a prop d’endur-se el duel, però sense sort. La primera partida va acabar en taules, i com que havia estat ell qui havia començat, el punt va viatjar cap a Alemanya (102 a 102). Algun dia ens havia de perjudicar, també, la regla de l’empat. Començava molt malament la segona, en què el jugador alemany va col·locar un reguitzell d’esglésies que riu-te’n de la vall de Boí. Amb un joc molt precís, l’Eduard va aconseguir sobreposar-se als punts eclesiàstics i es va endur la partida (114 a 103). A la bona, la clau va ser la lluita per les granges. L’alemany es va endur la gran, i va fer que els punts de les granges petites catalanes fossin estèrils (92 a 95). Molt a prop, una llàstima.

En Dani va jugar un duel molt igualat, en què les partides es van definir en petits detalls. Bé, això en les dues primeres, de les quals en va caure una per cada costat (92 a 97 i 83 a 73). La tercera es va definir per… a qui l’hi tocava un monestir de 9 punts directes. Una pista, en Dani no va ser l’afortunat. Resultat final de 87 a 101.

Finalment, en Santi va jugar en mode tàndem amb l’ajuda (segur?) de qui escriu. Lluita molt igualada a la primera partida que queia pel costat català (103 a 96). A la segona, no hi va haver sort a l’hora de recuperar dos monestirs: només en va poder recuperar un i massa tard I no perquè no quedéssin llosetes de les que necessitava! Si hagués anat d’una altra manera, s’haguéssin pogut lluitar les granges (52 a 82). Quan pensàvem que la sort no podia ser pitjor va arribar la tercera partida. Primer, es va jugar la usurpació d’una ciutat gran, que a més tancava, a un mazacote. “En queden tres, algun ens tocarà!” deiem. Més endavant, es va jugar el tancament d’un monestir i empatar una altra suculenta ciutat a un triangle. “Potser tot no ens tocarà, però almenys un mazacote o un triangle, que també en queden tres”… Al final, ni una cosa ni l’altra (50 a 94). Calculant barroerament la probabilitat que totes sis llosetes surtin a l’oponent, ens surt de l’ordre d’una entre 64. Santi, si l’atzar és just amb tu, a les properes 63 partides no et tornarà a passar.

Tauler a tauler vam donar molta guerra, però els alemanys ens van tornar a passar per sobre. Merescuda victòria del combinat alemany, tot i que no hagués estat injust si haguéssim esgarrapat un o dos puntets. La setmana que ve guanyarem els mateixos duels que hem guanyat aquesta (descansem), i el proper enfrontament serà la setmana següent contra la potent Polònia. Seguirem informant.